Cap organisme viu és completament autònom: la supervivència de qualsevol espècie – també la humana– depèn de relacions de simbiosi amb els altres éssers vius, i de l’equilibri complex dels ecosistemes. També a la ciutat convivim amb una gran quantitat d’altres espècies, sovint sense adonar-nos o sense considerar les conseqüències que té el nostre mode de vida sobre l’ecosistema urbà. Compartim la ciutat, per exemple, amb una enorme comunitat de microorganismes que, tot i ser considerats sobretot com a amenaces potencials per a la salut humana, tenen un paper crucial en el nostre benestar i l’equilibri del nostre entorn. Hi ha una ciutat invisible poblada per una gran diversitat de formes de vida que no són perceptibles a primera vista però són clau en el manteniment dels ecosistemes i de la nostra salut. És possible col·laborar amb els microorganismes per dissenyar ciutats sostenibles? Podem crear ciutats més habitables pels nostres veïns no humans? És possible renaturalitzar els nostres entorns?
