El nostre repte era esbrinar si els bacteris que habiten les nostres ciutats poden ser aliats per millorar la salut humana. Els hem volgut visibilitzar mostrejant medis diferents com aigua del riu, de l’aixeta, aire de l’aula, del tren, de l’autovia A2, del sòl d’un bosc o del sòl urbà i de la nostra pell. Són presents i diversos a tot arreu.
Per saber si són aliats de la nostra salut hem estudiat la microbiota. Convivim amb uns 39.1012 bacteris d’unes 2000 espècies que desenvolupen funcions tan importants com qualsevol dels nostres òrgans. Malgrat que sovint els relacionem amb malalties, la idea que la majoria són patògens no és certa. La microbiota ha de ser diversa i equilibrada per realitzar les seves funcions i això depèn dels nostres hàbits i de l’entorn.
Les infografies que hem dissenyat intenten mostrar hàbits que perjudiquen la diversitat microbiana i hàbits que la potencien, juntament amb canvis a la ciutat que poden contribuir a habitar-la de manera més saludable. Cal destacar el mal ús dels antibiòtics que afavoreix el creixement dels bacteris patògens resistents i que és un problema social que cal abordar sense demora.
Hem analitzat el repte des del punt de vista filosòfic preguntant-nos com són les nostres ciutats i com voldríem que fossin, ja que l’any 2050 el 70% de la població mundial viurà en ciutats. Fins ara hem dissenyat les ciutats des d’un punt de vista antropocèntric, sense tenir en compte la resta d’éssers vius, però ens hem adonat que no gaudirem de salut si el nostre entorn no és saludable. Per tant, cal pensar com protegir els ecosistemes i com redissenyar els espais urbans per tal de preservar la seva biodiversitat. Nosaltres ens hem centrat en la biodiversitat bacteriana.
Les nostres opcions de futur són: controlar el creixement de les urbanitzacions i dels polígons industrials; reduir el trànsit i millorar el transport públic, apropant-lo als pobles i amb preus assequibles, a més de desenvolupar biocombustibles; ampliar les zones verdes no només a les places sinó als edificis o a les fàbriques amb jardins verticals o als terrats; potenciar la pagesia incrementant els horts, també els urbans, a més de potenciar les dietes veganes o reduir el consum de productes animals.
Cal que tinguem en compte que cada espècie és singular i que en la mesura que coneguem i cuidem els microorganismes, aquests podran desenvolupar les seves funcions úniques i continuaran preservant la salut dels nostres ecosistemes i la nostra.
