La col·laboració entre artistes i científics ha demostrat que pot resultar extraordinàriament fèrtil per explorar i transformar el nostre entorn. No sempre és una relació senzilla, perquè els mons que habiten els uns i els altres són sovint radicalment diferents, però cada vegada és més habitual que els científics obrin els seus laboratoris i els artistes els seus estudis i espais de treball per construir aliances basades en l’intercanvi d’idees i de pràctiques.

En ocasions, aquesta col·laboració consisteix en què els artistes re-formulen i “tradueixen” a altres llenguatges les descobertes científiques. Aquesta tasca és fonamental perquè permet traslladar el treball sovint invisible de la ciència a altres espais de coneixement i fer-lo accessible. Això és molt important perquè suposa democratitzar els sabers, potenciar la seva interpretació crítica i facilitar que les descobertes científiques afectin de manera més conscient i responsable les nostres vides. Altres vegades, la col·laboració entre creadors i científics és més profunda i afecta totes les etapes de la recerca: sovint, les preguntes i les necessitats que plantegen els artistes, des de fora de les lògiques i les metodologies científiques, resulten un motor de coneixement i innovació fonamental per als científics amb els quals treballen.

Per promoure aquestes relacions entre artistes i científics, la Unió Europea ha llançat un programa nomenat S+T+ARTS (Science, Technology and Arts), que ofereix a creadors de tot el món la possibilitat de treballar amb investigadors i empreses per trobar noves maneres d’entendre i transformar el món. El CCCB participa en el programa S+T+ARTS “Repairing the Present” juntament amb Sónar i la Universitat Politècnica de Catalunya i una dotzena de centres artístics d’arreu d’Europa. L’objectiu és plantejar quines transformacions són necessàries per millorar les condicions de vida en el continent i fer front als reptes socials, culturals i ecològics més urgents. En aquest context, i en el marc d’un projecte més ampli de reflexió sobre la convivència dels éssers humans amb les altres espècies que habiten el planeta, el CCCB ha convocat una beca per tal que una artista investigui com podem construir ciutats més sostenibles, i en concret com podem incorporar els microorganismes en la planificació urbana.

L’artista Samira Benini Allaouat ha guanyat aquesta beca i està treballant amb un equip format per científics, enginyers, experts en biomaterials i dissenyadors en un projecte titulat «Geo-Llum»: una proposta d’enllumenat públic urbà que funciona gràcies a un bacteri que produeix electricitat mentre descontamina el sòl. A més d’una solució sostenible per l’enllumenat urbà, «Geo-Llum» també és una obra d’art performativa, una escultura de llum al carrer. Una instal·lació híbrida que barreja art i ciència i que parteix de la idea que la natura pot ser una gran aliada en entorns urbans.

«Geo-Llum» es pot desenvolupar a Barcelona gràcies al suport de l’Akasha Hub, en col·laboració amb el Green City Lab, que actuen com a mediadors i organitzadors de la planificació estratègica. Tot el procés de creació es recull en aquest blog.

Samira Benini Allaouat ha preparat aquestes infografies per explicar la importància dels microorganismes en la vida humana i també el seu projecte «Geo-Llum»: