Les nostres ciutats, densament poblades, són grans consumidores de recursos naturals i emissores de contaminants. El nostre model de producció alimentària, molt basat en la ramaderia intensiva, comporta un alt consum d’aigua, contaminació del sòl i emissió de gasos d’efecte d’hivernacle. A més, el moviment internacional de persones, animals i aliments a través dels vols en avió afavoreix la dispersió ràpida de possibles malalties infeccioses, que en un percentatge alt són fruit d’un contacte més estret amb animals salvatges (arran de l’explotació dels seus entorns naturals) i de “consum” (mitjançant la ramaderia intensiva).
En aquest context, és necessari introduir la perspectiva «una sola salut», que reconeix la inevitable connexió entre la salut ambiental, humana i animal. Factors com els que s’acaben d’esmentar afecten enormement nombroses àrees de la salut. És el cas de la ràpida aparició de bacteris resistents als antibiòtics, que redueixen dràsticament el nombre de medicaments capaços de combatre’ls, fet que suposa una amenaça greu per a la salut pública.
La resistència als antibiòtics està enormement condicionada per l’activitat humana, i el consum excessiu d’antibiòtics n’és un dels determinants principals. Fins fa poques dècades, no hi havia gaire consciència de la importància de fer un ús adequat d’aquests medicaments, i es tendia a abusar-ne, per exemple, per tractar (inadequadament) malalties víriques o com a promotors del creixement en l’alimentació del bestiar. També és important considerar la capacitat de transmissió d’aquests bacteris resistents d’un individu a un altre: si hem après alguna cosa de la pandèmia recent és que l’alta densitat poblacional i la globalitat del món que habitem faciliten molt la transmissió d’agents infecciosos i soques bacterianes resistents als antibiòtics.
Per això, és necessari replantejar la manera en què ens relacionem amb altres éssers vius, inclosos els microorganismes amb els quals cohabitem. Fent un ús responsable dels antibiòtics i fent servir els recursos que ja tenim per al desenvolupament de nous medicaments, podem revertir aquesta situació tan alarmant, una activitat en què ja està involucrat el grup de microbiologia de l’ISGlobal, juntament amb una part important de la comunitat científica mundial. En aquest sentit, els microorganismes també poden ser aliats: també són productors de multitud d’agents antimicrobians que podrien servir de base per obtenir nous antibiòtics. També les ciutats, totes posseïdores d’empremtes microbianes úniques, haurien de ser un ecosistema que caldria considerar en relació amb aquesta tasca. Com va dir Christopher Mason, un dels autors de l’article «A global metagenomic map of urban microbiomes and antimicrobial resistance», «quan la gent pensa en la biodiversitat, sovint ho fa en termes d’una selva tropical, però una cosa ben semblant s’esdevé a la barana de les escales d’un metro o al banc de qualsevol ciutat, que és on podríem trobar lès molècules per a noves teràpies i tractaments mèdics».
