A mitjan anys vuitanta del segle passat, convergeixen en una nova especialitat periodística un conjunt de formes de comunicació vinculades a la ciència, amb el nexe comú de conjuminar imatge i paraula per facilitar la comprensió i augmentar la precisió del contingut informatiu. Aquesta nova especialitat periodística rep el nom d'infografia —acrònim de ‘graphic information’—. Seguint la lògica del periodisme, la infografia periodística no crea contingut, sinó que la seva funció es limita a transmetre informació d'una manera més efectiva. Però el recurs infogràfic no és només una manera de comunicar: és també, i sobretot, una manera de reflexionar sobre el món que ens envolta donant una forma concreta a pensaments complexos i posant llum a mons ocults. Per evidenciar aquest fet, n'hi ha prou amb observar algunes de les infografies que avui es consideren icones de l'ofici però que són prèvies a l'existència d'aquest ofici i que, per tant, no van ser elaborades per especialistes en comunicació, sinó que tenien com a finalitat primera la recerca.

El Sol és el centre

Mitjançant un senzill diagrama de cercles concèntrics, Nicolau Copèrnic revoluciona el lloc que ocupa l'ésser humà en el cosmos. La imatge, publicada a De les revolucions dels orbes celestes (1543), no admet ambigüitats: és el Sol, i no la Terra, el que és al centre. Aquest diagrama és la síntesi de moltíssims d'altres plasmats en el quadern d'apunts de l'astrònom. Perquè els diagrames són un recurs comú entre els científics. Els coneguts quaderns d'apunts, plens d'anotacions infogràfiques, d'Isaac Newton, Galileu Galilei, Marie Curie o el Da Vinci més científic, entre tants d'altres, semblen donar la raó a la citació atribuïda a un altre científic, Albert Einstein: “Si no ho puc dibuixar, és que no ho entenc.”

El mapa d'una malaltia

El doctor en medicina Sir John Snow anota sobre un mapa del Soho de Londres les morts causades pel còlera durant l'epidèmia de 1854. Superposat al mapa de carrers londinencs, apareix un món abans invisible: el mapa del còlera. Un dels primers casos documentats de geolocalització de dades i patró d'innumerables visualitzacions de l'actual big data. Més de 150 anys després, encara que carregats de tecnologia, la manera com seguim i controlem la pandèmia de covid-19 és exactament la mateixa.

Infografies que salven vides

Mitjançant una minuciosa anotació i visualització de dades, la infermera Florence Nightingale, apassionada per les matemàtiques, demostra que entre les tropes del Regne Unit destinades a la guerra de Crimea (1853-1856) moren més homes a causa de les deficients condicions dels hospitals de campanya que al front de batalla. Els seus gràfics van assentar les bases de la infermeria actual.

Aquests són tres coneguts exemples que no deixen marge de dubte sobre la capacitat de la infografia com a eina per imaginar i visualitzar el món que ens envolta. Però, a més, també es pot aplicar al món subjectiu. En aquest sentit, l'exemple més reeixit i rellevant, a causa de la influència del seu autor, seria La mariée mise à nu par ses célibataires, même’ (1915-1923), de Marcel Duchamp. Encara que no ha estat analitzada mai com una infografia, aquesta obra deu part del seu enigma, precisament, a això. Tant el mètode com la forma són un exercici que avui reconeixeríem com a infogràfic. El mateix Duchamp va deixar escrites nombroses observacions en aquest sentit: «El vidrie no està fet perquè se'l mirin amb ulls estètics; havia d'anar acompanyat d'un text ‘literari’ tan amorf com fos possible, que mai va cobrar forma; i tots dos elements, vidre per a la vista i text per a l'orella i l'enteniment, hi eren per complementar-se […].»

La rellevància dels exemples mostrats ens pot portar a qüestionar-nos no si la infografia pot imaginar i canviar el món, sinó si el món que avui coneixem existiria sense la infografia.