Veure i entendre són processos entrellaçats: entenem perquè veiem, però també veiem perquè som capaços d’entendre. En una cultura visual com la nostra, la construcció de la realitat va supeditada a la forma com projectem visualment el nostre entorn. Som capaces de descriure i definir amb detall allò que ens envolta a partir d’una imatge mental, i és a través d’aquesta imatge que aprenem la naturalesa de la realitat. Així, la creació d’imatges forma part indissociable de com construïm el coneixement, de com construïm el món. Fem servir imatges per explicar-nos el present, però també per compartir visions i desitjos per transformar-lo.
Fem ús de les imatges des de temps immemorials: pintàvem a les parets de les coves els nostres anhels més primaris i expliquem ara a les parets del barri les nostres preocupacions. Inevitablement, per construir les imatges les passem pel filtre de la convenció, acordem entre totes la manera com llegim i interpretem allò que hem creat. A través d’aquest mecanisme, definim un llenguatge que permet que les imatges parlin des d’espais que ens són comuns, ja siguin presents, passats o futurs. Però de quina manera podem vehicular un llenguatge amb què puguem alhora parlar de l’ara i aquí i especular sobre realitats alternatives?
En el marc d’ALIA hem escollit les infografies per treballar el procés creatiu perquè son un tipus d’imatge plural, transversal i divers, ideal per abordar amb complexitat una realitat concreta, ja sigui per explicar-la o per imaginar altres realitats possibles. La infografia, com a recursos i com a eina vinculada a la pràctica artística, permet integrar l’art en els processos d’aprenentatge generant contextos de reflexió profunds, doncs demana un gran esforç de comprensió i de síntesi. Per altra banda, l’art ofereix la possibilitat d’especular, de generar un imaginari que desborda els condicionants i les lògiques materials i mentals del món en què vivim, i fa possible un exercici d’imaginació col·lectiva que permet abordar l’arrel de les coses per entendre-les i transformar-les.
Per totes aquestes raons, la infografia ha sigut el fil d’Ariadna del desenvolupament del programa d’ALIA. No tan sols com a format de presentació, sinó també com a vehicle a través del qual reflexionar sobre els reptes que el programa proposa i pensar què cal transformar i com per aconseguir un territori i una ciutat saludables, sostenibles i inclusius. ALIA ha suposat un espai per pensar i per proposar alternatives. La infografia, la imatge, respon a aquesta necessitat de resiliència i transformació.
