Fer visible la contaminació atmosfèrica

Institut Les Aimerigues
Terrassa

«La primera llei de l’ecologia és que tot està connectat amb tot.»
Barry Commoner

La contaminació atmosfèrica és la principal amenaça ambiental per a la salut a tot el món, i provoca tot un ventall d’efectes adversos per a la salut fins i tot en les concentracions més baixes. No obstant això, no és estranya una enorme inèrcia que s’oposa als canvis urbanístics necessaris per lluitar contra ella.

Per nosaltres, ALIA ha estat lligat des d’un inici al projecte Erasmus+ Sustainable cities. Making visible the invisible, en acció durant els darrers dos anys al centre. El pilar central d’aquest projecte ja era l’estudi de la contaminació atmosfèrica a la nostra ciutat, Terrassa.

En el cas de l’Erasmus+, dues idees formals han estat centrals: la de collage (i el seu correlat en la idea de “ciutat”) i la figura de Duchamp. En el d’ALIA, les infografies s’inspiren en obres abstractes de Paul Klee (amb els valors de la concentració de PM2,5 com a rang de colors) i una certa idea de “principi de superposició” també duchampiana en les cartografies col·laboratives. En aquestes, a partir d’un treball de reflexió sobre els espais i d’intervenció de l’alumnat sobre mapes, hem intentat fer concretes (donar cos a) idees abstractes envers la ciutat. També s’ha fet servir el collage, bàsicament com a element de ruptura, a la infografia especulativa.

«En essència, el collage és una suma de parts contradictòries fent un tot. No és això, la ciutat?»
Imanol Buisan

Les dues infografies que presentem es fonamenten en la representació de les dades de contaminació atmosfèrica. El mapa reticulat resultant (a là Klee) és l’element principal d’ambdues propostes. En la infografia analítica, amb les dades actuals (totes per sobre de les recomanacions de l’OMS); en l’especulativa, amb els valors corresponents si s’hi donessin els canvis desitjables. Sobre aquesta primera capa de dades, s’han superposat vivències d’aquest mateix espai (cartografies): llocs de fàstic, por, inseguretat, olors, sons, sorolls, olors, sabors, textures, trajectes. També projectes, núvols de paraules, desitjos i una o altra utopia, molt de verd i canalla, bicicletes, trànsit i soroll (que ja no hi són). Aquesta representació (i denúncia) de dades i vivències s’ha articulat també al vídeo Ways/Perceptions, muntat a partir de fragments gravats per l’alumnat amb el mòbil. A la zona d’exhibició de l’institut s’ha instal·lat una pantalla en què es poden veure aquest vídeo i un altre del projecte Erasmus+, City Collage, al costat del mapa ALIA. De nou: convergències. Ambdós, juntament amb el minivídeo amb què vam començar el projecte, han estat fonamentals per provocar i engegar diàlegs, debats i reflexions amb i per a l’alumnat.

Les dades són esfereïdores. Cada any moren al món 7 milions de persones degut a la contaminació atmosfèrica. A Barcelona, es produeixen vora 3.000 morts prematures (20 % del total de morts) i 5.000 casos de malalties en relació amb la (mala) planificació urbana i del transport. No obstant això, com la pandèmia de COVID-19 ha deixat ja del tot clar, els números per se se’ns acaben fent, massa cops, inquietantment invisibles. Fer-los visibles és el que hem intentat en aquest projecte ALIA. Al cap i la fi, la percepció is something we do i tots som respirateurs, même.

Següent

Entorns escolars segurs i saludables: una oportunitat estratègica de fer salut pública