Entorns escolars segurs i saludables: una oportunitat estratègica de fer salut pública

Mònica Ubalde
Biòloga i doctora en Epidemiologia en el camp de la salut pública

Les escoles són entorns especialment importants per pensar la salut de la ciutat. Per una banda, acullen una població que és especialment vulnerable. Per l’altra, ateses les dinàmiques de coneixement, activitat, relació i apropament que s’hi donen, tenen un gran impacte en la comunitat. Per això, més enllà de les relacions i experiències relacionades amb els seus objectius acadèmics, l’entorn de les escoles (les seves infraestructures de construcció, els terrenys en què s’ubiquen, el barri i els seus voltants) és de vital importància: el seu disseny pot resultar beneficiós per la salut o afectar negativament el benestar dels nens i les nenes. Ja que a més a més les escoles estan repartides per tota la ciutat, la millora del seu entorn suposa una oportunitat extraordinària per promoure la justícia social i ambiental i per contribuir a una distribució equitativa d’aquests beneficis potencials a tota la població.

Un dels grans reptes globals que enfronten les ciutats és el canvi climàtic i, derivat d’ell, l’escalfament global. Per adaptar-les és imprescindible avançar en la recerca i concebre noves polítiques i pràctiques més saludables en la planificació d’àrees urbanes. En aquest sentit, les projeccions indiquen que la ciutat de Barcelona haurà d’afrontar altes temperatures que ens afectaran de manera severa. Per això s’ha posat en marxa Refugis climàtics, un projecte pilot d’innovació que ja ha intervingut en onze escoles de primària de la ciutat per transformar-les en refugis i reduir l’impacte de la calor durant el període escolar incidint en el verd (la vegetació), el blau (l’aigua) i el gris (l’adaptació dels edificis). Els patis d’aquestes escoles són a més espais oberts i accessibles a la ciutadania com a instal·lació d’oci i de lleure durant tot l’estiu. ISGlobal hi ha participat avaluant l’impacte de les intervencions realitzades a les escoles que afecten la qualitat ambiental i la salut: confort tèrmic, benestar, nivells d’atenció, interaccions socials, i actituds i percepcions de l’entorn, permetran identificar quines de les intervencions que s’han dut a terme han funcionat millor. L’experiència de les intervencions amb resultats positius es podrà replicar en altres escoles per establir una àmplia xarxa de refugis climàtics accessibles a la major quantitat de ciutadans possible.

Paula Jaume, Escola Llorers (Refugi climàtic), CC BY-NC-ND 2.0

Ajuntament de València, Pacificació de l’entorn escolar del CEIP Rodriguez Fornos, CC BY-ND 2.0

Els infants són especialment vulnerables a les exposicions físiques, químiques i conductuals de l’entorn urbà, que es tradueixen en contaminació, soroll, manca d’espais verds o d’activitat física que afecten negativament la seva salut i poden provocar asma, obesitat, afectacions en el desenvolupament cognitiu o problemes de salut mental. Les escoles solen ser «punts calents» urbans, ja que normalment estan situades en zones amb nivells elevats de contaminació o soroll, agreujats per un ús generalitzat del cotxe durant els viatges escolars. A la ciutat de Barcelona, el 50 % dels centres educatius estan exposats a nivells de NO2 que s’apropen o superen els nivells legals de la Unió Europea (40 µg/m³), el 100% superen les actuals recomanacions de l’OMS (10 µg/m³). En total, el 26% dels centres es troben en carrers on els nivells de NO2 superen el límit legal. A més, un 7% es troben a àrees on se superen els 50 µg/m³. Per intentar millorar l’exposició urbana dels infants en el seu camí cap a l’escola, ISGlobal treballa en el projecte ATHLETE, que inclou un estudi de codisseny i avaluació d’intervencions d’àmbit comunitari i que siguin acceptables, factibles i escalables per tal que es puguin traslladar de forma ràpida a la pràctica.

Els espais públics al voltant de les escoles són espais prioritaris per a la salut i el benestar dels infants i les seves famílies, però també per a la seva seguretat. El programa Protegim les escoles, de l’Ajuntament de Barcelona, té com a objectiu la transformació dels entorns escolars mitjançant el redisseny de carrers, mesures de pacificació del trànsit, supressió de places d’aparcament i incorporació de mobiliari urbà i vegetació, zones de joc i elements de seguretat. A I’ISGlobal investiguem l’impacte del programa mitjançant l’observació de l’ús de l’espai públic (qui el fa servir i com el fa servir), les percepcions de les persones usuàries i l’estudi de la qualitat de l’aire.

Per últim, ISGlobal ha promogut un grup de treball nomenat “Seminari de Mobilitat i Infància” que proposa un decàleg de mesures per donar visibilitat als impactes sobre la seguretat, la qualitat de l’aire i l’espai públic que condicionen el desenvolupament i la salut de la infància per intentar que els entorns dels centres escolars es converteixin en àrees de protecció de la salut dels nens i les nenes. Els entorns escolars ofereixen una oportunitat única d’aplicar millores per protegir i promoure la salut de tota la comunitat, especialment la més vulnerable, que no podem desaprofitar. És el moment de passar a l’acció, implicar les comunitats i avaluar-ne els resultats.

Següent

El nostre pati ideal. Anàlisi i proposta de transformació dels espais exteriors de l’Institut Eduard Fontseré