En la majoria dels casos, el model urbà contemporani no ha tingut en compte la salut dels seus habitants com a element fonamental. La manera com dissenyem les ciutats té un impacte clar sobre la salut pública: un 23 % de la nostra salut està determinat pels entorns físics en què vivim, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Avui dia hi ha milions de morts prematures cada any al món a causa de la contaminació, ciutats poc accessibles i transitables, un model de mobilitat centrat en el vehicle motoritzat i pocs espais naturals que ens protegeixin de les altes temperatures o que facilitin l’exercici, el joc o la interacció social. Tot això amb una major incidència en les poblacions més vulnerables, com ara les persones grans, els infants, les dones embarassades o les persones amb malalties cardiorespiratòries. La població urbana continua creixent i és urgent plantejar un horitzó alternatiu. Quines evidències científiques demostren els beneficis d’un model de ciutat diferent i centrat en la salut?

En els últims anys, s’han fet avenços significatius per investigar els impactes en la salut d’un urbanisme més amable, saludable i sostenible. A través de diferents estudis, hem pogut comprovar que nenes i nens que van a una escola amb més espais verds en el seu entorn presenten un millor desenvolupament cognitiu i un millor pronòstic en salut mental durant l’edat adulta. A més, aquests espais es relacionen amb uns nivells més alts d’activitat física i uns menors nivells d’estrès. I no només això: pel que fa a la temperatura, la vegetació urbana podria fer-nos més resilients al canvi climàtic: les prediccions apunten a una reducció d’entre el 2,4 % i el 5,6 % de la mortalitat associada a altes temperatures si les ciutats aconsegueixen els seus màxims possibles en plantació d’arbres. En aquesta línia, ISGlobal treballa en iniciatives com «Entorns escolars segurs i saludables», que vol promoure la salut i la mobilitat activa, segura i autònoma de la infància, o el projecte Refugis Climàtics, que pretén adaptar els entorns escolars per oferir a la canalla i als veïns en general espais per protegir-se de la calor, però també afavorir l’exercici físic i el joc.

Pel que fa a la qualitat de l’aire, la reducció del trànsit motoritzat comporta una disminució dels nivells de gasos contaminants i de soroll. Això té impactes molt clars sobre la salut, ja que els estudis apunten que es podrien evitar 114.000 morts a Europa (3.769 a Barcelona) cada any si es complissin les recomanacions de l’OMS. Si parlem d’estratègies i polítiques concretes, les estimacions assenyalen que la reducció del trànsit a conseqüència de la implementació del projecte de les superilles a Barcelona faria baixar els nivells de gasos contaminants i soroll i contribuiria a augmentar l’activitat física dels veïns i el seu contacte amb espais verds fins a evitar 700 morts prematures a l’any. No només això: la reducció de la contaminació també comporta una reducció dels casos d’asma infantil o malalties cardiovasculars, respiratòries i de salut mental, entre d’altres.

Amb aquestes dades a les nostres mans, per què triguem tant a actuar? Imaginem i treballem en propostes valentes que ens permetin aconseguir les transformacions necessàries perquè tots puguem viure millor a les nostres ciutats. No podem esperar més, hem d’abandonar models de ciutat del passat i continuar avançant cap a un futur més saludable, sostenible i just.