Per si encara no us n’heu adonat, això ja us afecta i acabarà per marcar les vostres vides. Us deixem una ciutat ben galdosa. El llegat urbà de les dues o tres generacions que us hem precedit és un veritable desgavell. Ciutats brutes i injustes; ciutats del tot inviables. Ciutats que atempten contra la salut pública, que depreden la biodiversitat del territori i apugen la febre al planeta. Ciutats que expulsen els desvalguts mentre paren catifes vermelles als peixos grossos. Ciutats addictes al malbaratament sense aturador i al consum de combustibles verinosos que toquen fons sense deixar més substitut que la necessitat de decréixer.

Viviu en una societat envellida, retrògrada, gerontocràtica. Els adults que encara us governen no tenen el control. Ni estan a l’altura de la situació ni pensen en vosaltres. El seu urbanisme us allunya de la ciutat que necessitareu. Les seves decisions en matèria de mobilitat, d’habitatge o d’economia us aboquen a la precarietat laboral, a l’exclusió residencial i a un precipici ambiental per on ells ja no arribaran a caure. Malfieu-vos de propostes tramposes com omplir els camps de molins de vent o les carreteres de cotxes endollables. Només pretenen que tot canviï perquè tot segueixi igual. Les veritables solucions estan a les vostres mans. Vosaltres sou la vostra pròpia esperança.

Les ciutats hauran de canviar molt per fer possibles la convivència i la supervivència de les properes generacions. Necessitareu barris molt més mixtos i compactes. Al contrari que la dispersió, la compacitat us facilitarà compartir costos i beneficis, reduir consums i emissions. Us oferirà distàncies caminables i us alliberarà de la dependència del vehicle privat. Al contrari que la segregació, la mixtura social i funcional us regalarà barris fèrtils, acollidors i diversos. Us ajudarà a repartir oportunitats i us ensenyarà a conviure amb l’altre, a cooperar per forjar projectes comuns.

Però ja veureu que la transformació urbana no s’enllesteix de la nit al dia. L’urbanisme és lent i el passat és pesat. Us caldrà negociar amb el temps i dialogar amb la memòria. Les emergències us reclamaran decisions tàctiques que no hauran de contradir mai les estratègies de mirada llarga. Descobrireu que la ciutat del futur ja està construïda. Que cal reciclar les preexistències i que no té cap sentit fer-ne taula rasa per aixecar districtes «sostenibles» de nova planta. Pareu atenció: els avantpassats de les generacions urbicides us han deixat lliçons valuoses sota les capes del palimpsest urbà. Tal vegada us toqui abandonar urbanitzacions sense futur i repoblar nuclis històrics envaïts pel turisme i l’especulació.

I, més enllà de la inèrcia física, topareu amb l’obstacle de les inèrcies mentals. Si ja és carregós transformar la ciutat, no ho és menys canviar l’urbanisme. Els tecnòcrates us el vendran com una disciplina críptica, reservada al criteri dels experts. No us deixeu entabanar. L’urbanisme és política. La polis no és un paratge idíl·lic i neutral. És un territori de conflicte entre la democràcia i l’abús de poder. Un espai vulnerable als populismes que confonen el bé comú amb els interessos privats, el que només és verd amb el que és veritablement ecològic. Encara que no sigueu urbanistes, feu-vos urbanites. Estimeu la ciutat; exerciu de ciutadans i impliqueu-vos en la seva millora. Us hi va la vida que tant us hem complicat.