Història
La Casa de Caritat
El CCCB està situat en un indret de llarga història: una església del segle XII que es convertí en el convent de monges de Montalegre al segle XIII i més tard en seminari conciliar dels jesuïtes, al segle XVI. Al segle XVIII s’hi van instal·lar una caserna militar i un correccional. Finalment, l’any 1802 el rei Carles IV hi va autoritzar la creació d’un establiment benèfic, l’hospici de la Casa de Caritat, per a l’acolliment de la població més desafavorida. Amb el temps, la Casa de Caritat es va autofinançar i va obtenir ingressos de fonts molt diverses: organitzant rifes, balls de màscares i corrides de toros, i també fabricant productes de primera necessitat, com ara galetes, agulles, pisa, fideus, cotó, espardenyes, roba, etc. Una de les activitats més rendibles va ser la concessió municipal del servei funerari, el 1838, i especialment la creació d’una de les impremtes més importants de la ciutat. Aquest sistema d’autofinançament es va poder aplicar impartint l’ensenyament d’oficis especialitzats (fusteria, ferreria, impressió, pastisseria, sabateria, etc.) dins la mateixa Casa.
L’any 1868, l’establiment passà a dependre de la Diputació Provincial de Barcelona, gràcies a la llei de beneficència pública de l’any 1853; en canvi, durant el breu període de la Generalitat republicana (1932-1936), la Casa de Caritat va dependre exclusivament del govern català; llavors s’hi van aplicar millores significatives, especialment en el tracte als asilats i en la laïcització del personal docent. La Casa de Caritat va deixar de funcionar l’any 1957, quan es va inaugurar la nova seu del barri de la Vall d’Hebron (Llars Mundet).
El 2015, el CCCB i la Xarxa Audiovisual Local (Diputació de Barcelona) en col·laboració amb BATABAT van produir el documental Temps de caritat. La pel·lícula evoca la infància de les persones que van viure a la Casa de la Caritat de Barcelona i que en l’actualitat, es reuneixen cada dijous al bar del CCCB.
Creació del CCCB
El 1989 el Consorci format per la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona aprova la creació del CCCB, en el marc d’un projecte de rehabilitació del barri del Raval i dels seus edificis històrics, amb la intenció d’ubicar un complex de cultura contemporània a l’antiga Casa de Caritat.
La direcció del Centre encarregà als arquitectes Helio Piñón i Albert Viaplana, amb la col·laboració d’Eduard Mercader, el projecte de construcció de l’equipament cultural. Les obres van començar el 1991 i el CCCB s’inaugurà oficialment el 24 de febrer del 1994 sota la direcció de Josep Ramoneda, que va estar al capdavant del Centre des que es va crear, el 1989, fins al 2011. A continuació, van ocupar aquest càrrec Marçal Sintes (2011-2014) i Vicenç Villatoro (2014-2018). Des de l’1 d’octubre de 2018, la directora del centre és Judit Carrera.
El recinte de l’antiga Casa de Caritat comprenia un enorme entramat d’edificis bastits en èpoques diferents, que havia arribat a allotjar més de dues mil persones. Actualment el CCCB ocupa l’estructura original de tres ales disposades en forma d’U al voltant d’un gran pati central, el Pati de les Dones, i l’edifici de l’antic teatre de la Casa de Caritat, situat a l’actual plaça de Joan Coromines.
El projecte de remodelació s’inicià l’any 1991 i substituí l’ala nord per un cos prismàtic de trenta metres d’alçada: una façana de vidre que ha esdevingut un mirall del paisatge urbà i un mirador sobre la ciutat. La façana exterior del carrer de Montalegre i les del pati conserven la decoració d’esgrafiats i aplicacions de majòlica realitzades entre els anys 1926-1929. Pel que fa als elements constructius característics de l’obra original, també es preservaren les voltes de maó de pla i els pilars de pedra. L’edifici disposa d’un total de 15.000 m2, segons el projecte executat pels arquitectes Helio Piñón i Albert Viaplana, que va merèixer els premis FAD i Ciutat de Barcelona d’Arquitectura de l’any 1993.
El 2011 el CCCB va incorporar un nou edifici, el Teatre CCCB, l’antic teatre de la Casa de Caritat, rehabilitat pels arquitectes Elías Torres i Martínez Lapeña. Amb el Teatre, el CCCB va guanyar un espai de 3.164 m2 que permetia mantenir la programació del Centre en millors condicions funcionals. El nou espai compta amb la Sala Teatre, una sala polivalent amb capacitat per a 500 espectadors, i la Sala Raval, amb un aforament de 170 persones.