Aquest semestre, els alumnes de primer de batxillerat de l’Institut Miquel Tarradell de Barcelona hem treballat en un projecte sobre ciutat saludable i sostenible amb el CCCB i els nostres especialistes, Marta i Sergi de Mixité. En aquest projecte hem volgut representar canvis en el nostre entorn més proper, des de casa nostra fins a la ciutat que ens envolta. Per fer totes aquestes anàlisis, hem elaborat infografies sobre els llocs corresponents.
El primer lloc és la nostra llar, i més específicament la nostra habitació. Hem planificat una habitació de somni, però tenint en compte que els materials de construcció havien de ser sostenibles. Hem donat importància a la distribució de la nostra habitació desitjada, així com a la lluminositat i l’accés a la ventilació. A més de buscar una habitació amb tots aquests paràmetres, també hem hagut de solucionar els problemes que anàvem trobant al llarg de la nostra anàlisi. Fent-nos a la idea que no existeix una habitació o una casa cent per cent sostenible, finalment vam concloure que faríem una recerca de les nostres necessitats per cobrir-les amb la màxima sostenibilitat, un nivell de sostenibilitat que destaqués respecte d’altres habitacions o pisos.
D’altra banda, a part de casa nostra, un altre lloc on passem també moltes hores és l’institut. L’Institut Miquel Tarradell, per a nosaltres, és com la nostra segona casa. Per això, vam procedir a fer una sèrie d’estudis amb uns instruments que ens van proporcionar per mesurar paràmetres com ara la contaminació —tant acústica com de l’aire—, la il·luminació o la temperatura. Els resultats mostren que hi ha uns nivells molt elevats de contaminació.
Un cop obtinguts els resultats, hem rumiat quines solucions podríem posar en pràctica perquè l'institut fos més sostenible. Hem de saber que els edificis de l’escola Milà i Fontanals i l’Institut Miquel Tarradell tenen una història darrere, cosa que vam tenir en compte a l’hora de plasmar transformacions en un full. No obstant això, hem volgut fer modificacions al pati, uns canvis sostenibles que prenen en consideració les reformes que es van fer per als infants. Hem proposat uns canvis amb la condició fonamental esmentada al principi, és a dir, més sostenibilitat, i hem estat compartint idees per fer un pati més verd i amb més espais blaus —és a dir, més fonts— i zones d’ombra, i amb canvis de materials.
Com que el nostre institut és al barri del Raval, no ens podíem estar de treballar-lo també. El nostre barri el vam estudiar des del punt de vista més social, en aspectes com la seguretat, les desigualtats o simplement els conflictes que hi pot arribar a haver. Posant en pràctica els nostres coneixements, hem fet una recerca dels carrers més contaminats, amb la finalitat de poder arribar a fer-hi transformacions que tinguin més en compte el medi ambient.
Amb els nostres coneixements cada vegada més amplis, hem treballat la nostra ciutat, començant per les desigualtats socials de cada barri, com ara entre el Raval o l’Eixample. Així, hem vist que els barris amb més estatus social tenen més oportunitats o més sostenibilitat, pel fet de ser només barris d’habitatges i no pas comercials. Hem elaborat mapes amb llegendes corresponents al comerç, el preu de lloguer de pisos o simplement la seguretat que hi ha en segons quins barris de la nostra ciutat. També hem identificat quins espais podem millorar en relació amb el medi ambient.
Gràcies a tot això, hem acabat fent una recerca més global dels problemes que hi ha a l’actualitat, així com del que pot passar si no canviem el nostre estil de vida per un estil més sostenible, començant per la nostra habitació.
Conclusió
Compartim el mateix planeta tots nosaltres; per aquesta mateixa raó, hauríem de cuidar-lo i no fer-lo malbé.
El món ens proporciona els elements essencials perquè puguem viure: aigua, plantes, animals… En canvi, nosaltres, els éssers humans, no el sabem fer servir. A causa d’això, la contaminació o el turisme no sostenible, entre altres fenòmens, regnen des de fa segles.
La Terra està en un estat crític des de fa molt, tothom n’és conscient. Malauradament, no fem res al respecte; ens fem els cecs esperant que la següent generació faci el que nosaltres no volem portar a terme: assegurar i afavorir la supervivència i l’evolució de tots els tipus d’éssers sense deixar a un costat cap altra espècie. No sentim res quan alguna espècie s’extingeix.
Sent racionals i realistes, no ens queda gaire temps. Per això, hem d’actuar. Hem de deixar d’ignorar-ho, ja que aquesta situació ja ens està començant a afectar en tots els sentits: en els índexs de mortalitat (a causa de les inundacions, les onades de calor, etc.), en la nostra manera d’alimentar-nos, en la nostra salut…, i podríem continuar.
A causa d’aquesta situació, una gran quantitat de persones han de desplaçar-se del seu lloc d’origen per trobar llocs més segurs (com és el cas dels habitants de Jakarta), i els països que tenen condicions laborals molt dures sofreixen doblement, perquè pateixen encara més a causa del canvi climàtic.
És innegable que el capitalisme regna, un sistema econòmic que ens ha fet comprar impulsivament. Ens és natural fer-ho sense pensar, ja que hem nascut acostumats a deixar-nos influir per la publicitat enginyosa. Tot i això, una vegada ja som conscients dels nostres actes, no significa que hàgim de continuar fent-ho.
En poques paraules, les pròximes generacions no es mereixen néixer plenes de patiment. Per tant, hem de deixar de fer actes que sabem que perjudiquen el nostre entorn. Creiem que hem de fer servir la nostra consciència davant d’aquesta situació, que per alguna raó la tenim.
