Cos

El cos és un dels grans camps de batalla política i cultural del present. Els estudis de gènere i el pensament postcolonial han contribuït a ampliar els drets i les llibertats vinculats al cos humà. El feminisme és avui l’emblema de la lluita per la igualtat de les dones, però, més enllà dels drets de les dones, és sobretot un moviment amb dos missatges universals: la lluita per donar visibilitat als col·lectius invisibles i, per tant, pel reconeixement de l’alteritat com a principi, i la convicció que el cos i la vida personal són sempre en última instància espais polítics i culturals.

Abordar el cos com a àmbit prioritari és també reivindicar la presencialitat en un món cada vegada més virtual. És confiar en la trobada física de persones desconegudes, en la possibilitat de mirar-se als ulls i reconèixer-se mútuament. És la defensa de la sorpresa, la curiositat i l’obertura cap a l’imprevist. És, en definitiva, un compromís amb l’ara i aquí i una reivindicació de la barreja de llenguatges i de les arts escèniques com a vehicle per canalitzar una de les grans singularitats humanes: la creació.