118. Los pasadizos secretos

Norman McLaren va dir que «l'animació no és pas l'art dels dibuixos que es mouen, sinó l'art dels moviments que es dibuixen. El que passa entre cada fotograma és molt més important que el que hi ha a cada fotograma». Què veuríem, doncs, si poguéssim aturar el temps entre fotograma i fotograma? Com es manipulen aquests intersticis invisibles, aquesta altra dimensió paral·lela a les imatges?

Elena Duque, cineasta i professora especialitzada en animació experimental ens proposa un recorregut que comença a la primera dècada del segle XX, amb els primers estudis d'animació, i ens porta cap al treball de l'animació experimental analògica a través de l'anàlisi d'una sèrie de pel·lícules creades per artistes de reconeixement internacional.

"L'animació experimental és una pràctica en què la manera com es fan les coses és moltes vegades l'espina dorsal de les pel·lícules: el nostre interstici invisible entre fotogrames, on les animadores i els animadors treballen sense descans, aquesta dimensió paral·lela de la qual sorgeixen imatges en moviment noves per al món."