Zygmunt Bauman

Poznan, Polònia, 1925 - Leeds, Regne Unit, 2017
Zygmunt Bauman, un dels intel·lectuals més rellevants del segle XX, va ser catedràtic emèrit de Sociologia de les Universitats de Varsòvia i de Leeds i col·laborador habitual dels debats i activitats del CCCB. Enrere va quedar la seva Polònia natal, d’on va fugir amb la seva família del terror nazi de 1939 cap a la Unió Soviètica. Després del seu pas per l’exèrcit polac i el front rus, va tornar a Polònia i va ser professor de la Universitat de Varsòvia durant anys, però una ferotge campanya antisemita el va dur de nou a l’exili al 1968. La Universitat de Tel Aviv va ser el seu destí, tot i que tampoc definitiu, ja que també va impartir classes als Estats Units i Canadà. Tres anys més tard s’instal·là a la Gran Bretanya on va viure fins a la seva mort, el 9 de gener de 2017. Al llarg de la seva carrera, va desenvolupar una sociologia crítica i emancipadora. 
Entre la seva extensa obra, en gran part traduïda al castellà, destaquen Modernidad y Holocausto (Sequitur, 1997),  La postmodernidad y sus descontentos (Akal, 2001), Modernidad líquida (FCE, 2003), Amor líquido: acerca de la fragilidad de los vínculos humanos (FCE, 2005), Europa, una aventura inacabada (Losada, 2006), Ética posmoderna (Siglo XXI, 2006), Arxipèlag d’excepcions (Breus CCCB, 2007), Tiempos líquidos (Tusquets, 2007), Vida de consumo (FCE, 2007), Libertad (Losada, 2008) i Miedo líquido (Paidós, 2010). Va publicar Esto no es un diario (Paidós, 2012) i també a Paidós va publicar el 2013 Sobre la educación (amb Riccardo Mazzeo). El 2010 va rebre juntament amb Alain Touraine el Premi Príncep d’ Astúries de Comunicació i Humanitats.