William Kentridge

William Kentridge (nascut a Johannesburg, Sud-àfrica, al 1955) és reconegut arreu del món pels seus dibuixos, pel·lícules, produccions de teatre i d’òpera. El seu mètode combina dibuix, escriptura, cinema, performance, música, teatre i pràctiques col·laboratives per crear obres d’art amb un rerefons polític, científic, literari i històric, sense deixar de ser un espai per a la contradicció i la incertesa. La seva estètica està influenciada per la mateixa història del cinema, de l’animació stop-motion als primers efectes especials. El dibuix de Kentridge, especialment el dinamisme d’una escena repetidament esborrada i pintada de nou, forma part integral de la seva visió àmplia de l’animació i la seva pràctica cinematogràfica, en què els significats de les seves pel·lícules van sorgint durant el procés de creació.

L’obra de Kentridge s’ha exposat a museus i galeries d’arreu del món des dels anys noranta: la documenta de Kassel, el Museu d’Art Modern de Nova York, el Museu Albertina de Viena, el Museu del Louvre de París, la Galeria Whitechapel de Londres, el Museu Louisiana de Copenhaguen, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona, el Museu Reina Sofía de Madrid i el Kunstmuseum de Basilea, entre d’altres.

Entre les produccions operístiques que ha dirigit destaquen La flauta màgica de Mozart, El nas de Xostakóvitx i les òperes d’Alban Berg Lulu i Wozzeck, que s’han pogut veure a sales d’òpera com la Metropolitan Opera de Nova York, La Scala de Milà, l’English National Opera de Londres, l’Opera de Lyon, l’òpera d’Amsterdam i el Festival de Salzburg.

L’any 2016, Kentridge va fundar el Centre for the Less Good Idea: un espai per al pensament obert per mitjà de pràctiques artístiques experimentals, col·laboratives i multidisciplinàries. El centre creix ràpidament i el 2020 posa en marxa un programa de mentors.