William Gibson

Inicia la seva carrera literària l'any 1977 amb la publicació del seu primer relat a la revista Unearth. A Quemando cromo es recull la major part d'aquestes primeres narracions com el conte Johnny Mnemonic, origen de la pel·lícula del mateix títol, que és el primer conte ambientat en l'univers de Neuromante. La publicació de Neuromante (1985) significa una veritable revolució al món de la ciència-ficció, ja que es converteix en la referència obligada del moviment ciberpunk, Neix el 1983 de la mà de Bruce Berthke i Gardner Dozois. Aquest moviment situa les seves històries en un futur molt proper, que es caracteritza per una societat basada en xarxes cibernètiques d'alta tecnologia, dominades per grans corporacions multinacionals, i en què els ciutadans es mouen en un entorn suburbial i marginal sense massa perspectives de futur. Inserits en aquest món, els personatges de Gibson no són creadors sinó consumidors intensius de tecnologia, i van perdent progressivament part de la seva integritat humana, fonent-se amb l'entorn digital on es mouen. Aquests plantejaments trenquen amb les convencions de la ciència-ficció clàssica que va representar una heretgia en el seu moment.

Amb Neuromante inaugura una no declarada trilogia, de què també forma part Conde Cero i Mona Lisa acelerada (Premi Aurora 1989). En aquestes tres obres, situades en uns Estats Units d'un futur pròxim, dominats per corporacions japoneses, juga un paper fonamental el ciberespai (terme encunyat per Gibson), que es defineix com una enorme xarxa informàtica a què s'accedeix mitjançant connexions directes entre el cibernauta i el hardware, connexions que introdueixen un complexíssim laberint de realitat virtual.

La resta de títols (Luz virtual, Idoru i Todas las fiestas de mañana) han continuat explorant aquest món cibernètic, postmodern i degradat, i profunditzen en l'anàlisi de les relacions entre la intel·ligència biològica de l'ésser humà i les intel·ligències artificials que dominen el ciberespai.