Wang Bing

Com pot un director ser el referent mundial del cinema documental del segle XXI, vivint en un país amb tantes dificultats de censura? Wang Bing experimenta aquesta dificultat i assumeix aquests riscos en tota la seva integritat. Estudia fotografia a la Facultat de Belles Arts de Luxun i direcció de fotografia a l'Escola de Cinema de Beijing, i el 1999 comença el seu primer llarg metratge, el documental Tie Xi Qu (A l'oest dels rails), sens dubte un dels films més influents d'aquest segle. El 2002 en presenta una primera versió de cinc hores a la Berlinale, però la versió definitiva, de nou hores i dividida en tres parts (Òxid, Vestigis, Rails) obté el Gran Premi al Festival de Marsella, al de Ciutat de Mèxic i al de Yamagata i esdevé un film de referència pel seu caràcter èpic, ja que registra la decadència d'una zona industrial amb un sentit fascinant de la imatge poètica i del desplaçament temporal. Aquesta obra és qualificada de millor pel·lícula de l'any en nombrosos rankings de la crítica. El Festival de Canes del 2007 exhibeix el segon documental de Bing, He Fengming (Crònica d'una dona xinesa), rodat en continuïtat en un espai únic, amb una dona que explica les persecucions que van patir ella i la seva família a causa de les seves idees en diferents avatars de la història xinesa. El 2008 Bing crea una videoinstal•lació de 14 hores, Caiyou riji (Petroli cru), i roda el documental Tong Dao (Els diners del carbó). Finalment, el 2010, culmina un projecte de diversos anys, Jiabiangou (La rasa), que recull la memòria de les atrocitats comeses per les autoritats xineses als camps de «reeducació» maoistes, un film que va patir tota mena d'obstacles polítics, econòmics i de censura en la seva realització. Aquest film es presenta al Festival de Venècia el 2010.