Sally Cruikshank

Nascuda a Chatham, Nova Jersey, el 1949, la seva passió per l’animació va sorgir ben aviat, veient cartoons clàssics dels anys 30 per televisió. En el seu últim any a la universitat de Smith College (Massachussets), on va dur a terme els estudis en art, va realitzar el seu primer curtmetratge d’animació en 16mm (Ducky, 1971) de forma totalment autodidacta quan tenia 22 anys. La pel·lícula de 3 minuts de duració, va ser realitzada a partir d’aquarel·les i animació sobre paper filmats amb una Bolex unida a una ampliadora fotogràfica. Després de la bona recepció de Ducky, Cruikshank va matricular-se al San Francisco Art Institute, on va seguir la seva carrera com a cineasta sota la direcció de Larry Jordan. En base a la seva feina durant aquests anys, va ser contractada en una de les primeres grans companyies dedicades al cinema d’animació, Snazelle Films, on va començar a treballar en anuncis i pel·lícules en les que va continuar desenvolupant un estil reconeixible basat en elements surrealistes, psicodèlics i contraculturals.

Quasi at the Quackadero, realitzada en 1975, és la seva obra més popular. La pel·lícula reuneix diversos dels seus trets estilístics, com el seu protagonista Quasi, un ànec parlant que és una continuació directa dels personatges antropomòrfics que ja apareixien en el seu primer curtmetratge. La pel·lícula és el resultat de dos anys de treball amb cels transparents i és l’única obra d’animació feta per una dona que figura a la publicació The 50 Greatest Cartoons, amb una selecció configurada per un equip de 1000 professionals del sector.

L’obra de Cruikshank destaca per la gran creativitat que es desprèn de les seves pel·lícules: mons vibrants i vertiginosos en els quals les lleis de la física són mal·leables, les atmosferes exuberants i tots els seus personatges —sigui o no éssers vius— poden veure, parlar i participar en l’acció. El seu treball és una expressió en si mateixa de la llibertat i el plaer que la mateixa Cruikshank sent duent-lo a terme. Artista polifacètica, va ser a més pionera en l’animació digital, incloent-hi la creació de GIFs, bots, codis de programació i la publicació i difusió de petites animacions en el seu propi blog als primers anys d’internet. Al 2010 va transferir tota la seva obra —que inclou, a banda de treballs d’animació, títols de crèdits i seqüències de pel·lícules comercials i clips per Barrio Sésamo— al format de 35mm per la seva preservació.