Rosi Braidotti

(Latisana, Itàlia, 1954)

Catedràtica de Filosofia a la Universitat d’Utrecht (Països Baixos), on va fundar el Centre per les Humanitats del qual ha estat directora fins l’any 2016. Nascuda a Itàlia, va créixer a Austràlia, on va llicenciar-se a la Universitat Nacional d’Austràlia a Canberra, i va fer els estudis de doctorat en Filosofia a la Sorbona (París, França). Des del 1988 ha estat professora a la Universitat d’Utrecht. Considerada una de les pioneres en els estudis europeus de la dona, la seva carrera ha rebut múltiples reconeixements, com el doctorat honoris causa de la Universitat de Linköping (Suècia, 2013), el de la Universitat d’Hèlsinki (Finlàndia, 2007) i el Premi Erasmus de la Comissió Europea (2010). Entre les seves obres de referència traduïdes en llengua castellana, destaquen Sujetos nómadas (Paidós, 2000), Metamorfosis. Hacia una teoría materialista del devenir (Akal, 2003), Feminismo, diferencia sexual y subjetividad nómada (Gedisa, 2004), Transposiciones (Gedisa, 2009), Lo Posthumano (Gedisa, 2015) i Por una política afirmativa. Itinerarios éticos (Gedisa, 2018). En català, ha publicat Les posthumanitats a debat (Breus CCCB, 2017) i, recentment, Coneixement Posthumà (Arcàdia, 2020).