Raoul Ruiz

Raoul Ruiz (Port Montt, Xile, 1941-París, França, 2011) fou un cineasta i un teòric del cinema xilè, que s’exilià a França després del cop d’estat de Pinotxet l’any 1973. En el seu país natiu va participar activament en el teatre d’avanguarda, efervescent llavors a l’Amèrica Llatina dels anys seixenta, però no va ser fins el seu exili a França que començà la seva carrera cinematogràfica. Ruiz s’inicià amb encàrrecs televisius i progresà més endavant en projectes experimentals, tot guanyant una gran notorietat a principis dels anys vuitanta amb pel·lícules com Les Trois couronnes du matelot (1983) i L'Île au trésor (1985). Amb una producció prolífera, la carrera cinematogràfica de Ruiz es caracteritza per la innovació en formats cinematogràfics (des de 35mm, 16mm fins a vídeo), així com per la diferència de pressupost de cada producció; així doncs, realitzà des de pel·lícules autofinançades, projectes televisius fins a superproduccions amb autors de renom com John Malkovich o Catherine Deneuve. Reconegut com un dels autors xilens més importants de la història del cinema, el seu estil es conforma d’elements surrealistes, un to irònic i una concepció experimental de la cinematografia. Ruiz fou homenatjat en 1997 amb el Premi Nacional d’Arts de la Representació i Audiovisual de Xile, el mateix any que guanyà l’Ós de Plata en el Festival de Berlín per la gran contribució artística que representà Généalogies d'un crime. L’any 2010, guanyà amb Misterios de Lisboa la Petxina de Plata al “Millor Director” al Festival de San Sebastià.