Rafael Moneo

Rafael Moneo (Tudela, 1937) és arquitecte. Estudia a l’ETSAM, i obté el títol el 1961. Treballa com a estudiant amb Francisco Javier Saénz de Oíza i més tard amb Jørn Utzon, el 1962. És pensionat a Roma del 1963 al 1965. Professor de les Escoles de Madrid, Barcelona, y més tard Chairman al GSD, Harvard, on és en l’actualitat Sert Professor of Architecture. Entre les seves obres, cal destacar el Museu d’Art Romà de Mèrida, el Kursaal de Sant Sebastià, el Museu d’Art Modern d’Estocolm, la catedral de Los Angeles i l’ampliació del Museo del Prado. L’activitat de Rafael Moneo com a arquitecte queda complementada amb la que desenvolupa com a conferenciant i crític. El 2004 va publicar Inquietud teórica y estrategia proyectual en la obra de ocho arquitectos contemporáneos, que ha estat traduït a set idiomes i, el 2010, va aparèixer simultàniament en espanyol i anglès Apuntes sobre 21 obras. Va ser president del Jurat del Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà 2010. Rafael Moneo ha rebut nombroses distincions, entre d’altres, el Premi Pritzker d’Arquitectura el 1996, la Medalla d’Or del RIBA el 2003 i el Premi Príncep d’Astúries de les Arts el 2012.