Piedad Bonnett

L’escriptora, poeta i dramaturga Piedad Bonnett (1951, Amalfi, Colòmbia) és llicenciada en filosofia i lletres per la Universidad de los Andes i professora en aquesta universitat des del 1981. Té un màster en teoria de l’art, l’arquitectura i el disseny per la Universidad Nacional de Colombia.

És autora de vuit llibres de poemes, entre els quals destaquen De círculo y ceniza (1989) –menció d’honor en el concurs hispanoamericà de poesia Octavio Paz–, El hilo de los días (1995) –premi nacional de poesia atorgat per l’Instituto Colombiano de Cultura–, Ese animal triste (1996), Tretas del débil (2004) i Explicaciones no pedidas (2011) –premi Casa de América (Madrid) de poesia americana–. Els seus poemes s’han traduït a l’italià, l’anglès, el francès, el suec, el grec i el portuguès. Ha estat guardonada amb el premi de poesia Víctor Sandoval (Mèxic, 2012) i el Premi Honorífic de Poesia Casa de las Américas (2014).

Piedad Bonnett ha escrit les novel·les Después de todo (2001), Para otros es el cielo (2004), Siempre fue invierno (2007) i El prestigio de la belleza (2010); un llibre testimonial sobre la malaltia i el suïcidi del seu fill, Lo que no tiene nombre (2013), i les obres de teatre Gato por liebre, Que muerde el aire afuera, Sanseacabó, Se arrienda pieza i Algún día nos iremos, muntades pel Teatre Lliure sota la direcció de Ricardo Camacho.

Ha produït la instal·lació artística La Luz en las cenizas. Relectura acotada de Los anillos de Saturno (2015) juntament amb el CCCB amb motiu de l’exposició «Les variacions Sebald».