Peter Burke

(Londres, 1937) és historiador especialitzat en la història social i cultural de la primera edat moderna a Europa i estudiós de la història social del coneixement. Està reconegut com un dels grans renovadors de la historiografia per la seva empenta interdisciplinar, que va propiciar la mediació entre la història, l’antropologia i la sociologia. És catedràtic emèrit d’Història cultural de la Universitat de Cambridge i membre de l’Emmanuel College. Ha estat professor visitant o investigador a diverses universitats d’Europa i Amèrica. És membre de l’Acadèmia Britànica i de l’Acadèmia Europea, i ha estat distingit doctor honoris causa per les universitats de Lund, Copenhaguen i Bucarest. Ha publicat 26 llibres, traduïts a més de 31 idiomes. Entre ells destaquen Hablar y callar. Funciones sociales del lenguaje a través de la historia (Gedisa, 1996), Formas de hacer historia (Alianza, 1999), El Renacimiento (Crítica, 1999), El Renacimiento europeo. Centros y periferias (Crítica, 2000), Historia social del conocimiento. De Gutenberg a Diderot (Paidós, 2002), Una historia social de los medios de comunicación (Taurus, 2002), Lenguas y comunidades en la Europa moderna (Akal, 2006), La traducción cultural en la Europa moderna (Akal, 2010), Qué es la historia cultural (Paidós, 2010), Hibridismo cultural (Akal, 2010) o Historia social del conocimiento II. De la Enciclopedia a la Wikipedia (Paidós, 2012).