Perejaume

Artista i escriptor català, Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957) es va formar freqüentant l’obra de Joan Brossa, J. V. Foix i Jacint Verdaguer, autors que van influir en el desenvolupament de la seva mirada artística, així com la cultura popular del Maresme i el món de la pagesia. Entrellaçant creació plàstica i literària, la seva obra combina pintura, escultura, paraula, acció, vídeo i so, tot qüestionant les relacions entre natura i cultura. El 2005 va ser mereixedor del Premi Nacional d’Arts Visuals de la Generalitat de Catalunya per l’obra Els cims pensamenters i, el 2006, del Premi Nacional d’Arts Plàstiques del Ministeri de Cultura d’Espanya per la «reformulació de la relació entre art i territori». Algunes de les seves intervencions i exposicions més notòries són els medallons del Gran Teatre del Liceu (1999), les retrospectives Deixar de fer una exposició (MACBA, 1999) i Ai Perejaume, si veies la munió d’obres que t’envolten, no en faries cap de nova! (La Pedrera, 2011) o la col·laboració amb l’exposició del CCCB «La màquina de pensar» amb la videoinstal·lació La rel de l’arbre és una roda (2016). Entre els seus llibres, en podem destacar L’obra i la por (Galàxia Gutenberg, 2007), Pagèsiques (Edicions 62, 2011, Premi Ciutat de Barcelona i Premi Lletra d’Or, 2012), Paraules locals (Tushita Edicions, 2015) i Treure una marededéu a ballar (Galàxia Gutenberg, 2018).