Pere Portabella

(Figueres, 1927) Des dels anys seixanta, Pere Portabella va mantenir un compromís polític amb tots els moviments de resistència a la dictadura del general Franco. Va ser elegit senador en les primeres eleccions democràtiques i posteriorment va ser diputat al Parlament de Catalunya.  Des del 2001 presideix la Fundación Alternativas, un centre de pensament, idees i propostes per al canvi polític, econòmic, social i cultural, considerada el 2018 com una de les més prestigioses i influents d’Europa pel Global Go To Think Tank Index.

Com a cineasta ha mantingut una presència rellevant durant més de cinc dècades. Amb la seva productora, Films 59, va impulsar algunes de les pel.lícules més emblemàtiques del cinema espanyol: Los golfos (Carlos Saura, 1959), El cochecito (Marco Ferreri, 1960) i Viridiana (Luis Buñuel, 1961).

Com a realitzador dirigeix les seves pròpies creacions unint el llegat de la cultura d’avantguarda amb els llenguatges de ruptura. Debuta el 1967 amb No compteu amb els dits i entre els seus treballs destaquen “Nocturn 29” “Vampir-Cuadecuc (1970), Umbracle (1972), Informe general I (1976), Pont de Varsòvia (1990), Die Stille vor Bach (El silenci abans de Bach) (2007), Mudanza (2008), Informe general II: El nou rapte d’Europa (2015) o El sopar (1974 i 2018).

Les seves pel.lícules han recorregut festivals internacionals arreu del món i ha estat objecte de retrospectives en centres artístics com el MACBA, el Reina Sofía de Madrid, el  MoMA de Nova York, el Centre Pompidou de París o la Tate Modern de Londres.

L’any 2002 va ser l’únic artista de l’estat espanyol convidat a la Documenta 11 de Kassel.

L’any 2009 va ser investit Doctor Honoris Causa per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Entre diversos  premis i guardons, destaquen la Creu de Sant Jordi (1999), la Medalla de Oro de Las Cortes Españolas (2015), la Medalla d’Or al Mèrit Cultural del al Ciutat de Barcelona (2019), el Premi Nacional de Cinematografia per Mudanza (2009) o  la Palma d’Or del Festival de Cannes per Viridiana (1961), essent l’únic llarg metratge espanyol que ha obtingut aquest premi.