Paulo Tavares

Paulo Tavares és arquitecte, docent i investigador i combina la pràctica arquitectònica amb el comissariat d’exposicions, la producció visual i escrita i l’activisme. Des d’una perspectiva multidisciplinària que inclou teoria, treball de camp i en arxius, els seus projectes s’han presentat en exposicions i publicacions internacionals com la Triennal d’Arquitectura d’Oslo, la Biennal de Disseny d’Istanbul i la Biennal de São Paulo. Va ser cocomissari de la Biennal d’Arquitectura de Chicago (2019) i membre del consell de comissariat de la Triennal d’Arquitectura de Sharjah (2023). El seu projecte de curadoria Terra, en col·laboració amb Gabriela de Matos, va guanyar el Lleó d’Or a la millor participació nacional a la Biennal d’Arquitectura de Venècia (2023) i va ser reconegut per ArchDaily com una de les Millors Pràctiques d’Arquitectura.

Tavares ha fet una àmplia recerca al voltant del llegat colonial al Brasil; en aquesta línia, ha publicat Des-Habitat (K. Verlag, 2019), Derechos no humanos y otros ensayos acerca de la arquitectura del bosque (Bartlebooth, 2022) o La naturaleza política de la selva (Caja Negra, 2024), entre d’altres. Tavares és col·laborador del col·lectiu de recerca Forensic Architecture i dirigeix Autonoma, una agència d’investigació urbana que utilitza les eines del disseny per a la justícia i la reparació socioespacial i mediambiental. És professor de la Universitat de Brasília i anteriorment va ser docent a la Pontificia Universidad Católica de Ecuador a Quito i al Center for Research Architecture de Goldsmiths a Londres.