Olvido García Valdés

Olvido García Valdés (Santianes de Pravia, Asturias, 1950) és llicenciada en Filologia Romànica i en Filosofia.

Els seus llibres de poemes, a excepció de Lo solo del animal, recentment publicat, es troben recollits a Esa polilla que delante de mí revolotea (Poesía reunida, 1982-2008). Ha traduit a Pier Paolo Pasolini (La religión de mi tiempo i Larga carretera de arena) i, en col·laboració, una àmplia antologia, El canto y la ceniza, d'Anna Ajmátova i Marina Tsvetáieva. També és autora de l'assaig biogràfic Teresa de Jesús, de textos per a catàlegs d'arts plàstiques (Zush, Kiefer, Tàpies, Broto...) i de nombrosos treballs de reflexió literària. Ha codirigit la revista Los Infolios i va ser membre fundador d'El signo del gorrión (1992-2002). Alguns dels seus llibres han estat traduïts al suec, el francès i l'italià, i els seus poemes han aparegut en anglès, alemany, portuguès, romanès, polnès i àrab.

El 2007 va rebre el Premio Nacional de poesía pel seu llibre Y todos estábamos vivos.