Marcel Hanoun

Marcel Hanoun (Tuníssia, 1929 - França, 2012) es mudà a París després de La Lliberació de França (1944). Es va moure entre vàries professions: periodista, fotògraf i cineasta amateur. Mica a mica va anar (des)aprenent les tècniques i normes del cinema per crear estètiques pròpies. Contemporani a la Nouvelle Vague, el 1959 presenta la seva òpera prima Une simple histoire. A les primeres pel·lícules treballava en condicions relativament clàssiques, amb rodatges d´equips estàndards i tècnics professionals, que poca cosa a veure amb el cinema underground de l´època. Als anys 80 abandona l´analògic pel vídeo i crea una obra representativa dels ciments del cinema avantguardista digital. És conegut també com a escriptor i teòric cinematogràfic. Entre 1970 i 1980 va fer un recorregut entre Estats Units i Canadà impartint classes a universitats i mostrant la seva obra. El seu cinema ha tingut un major ressò social a l´estranger que a França, on ha patit repressió i censura per un sentiment de vergonya i culpabilitat de la nació en els discursos de les pel·lícules.