Ladislas Starewitch

Pioner i mestre indiscutible de l’animació de titelles. Entomòleg de formació i cineasta autodidacte, Starewitch va fer més d’un centenar d’obres, a Rússia, Lituània i França, des de l’inici del segle XX fins a mitjans dels anys 60.

Després d’iniciar-se en el cinema a Moscou, dirigint pel·lícules amb actors, va descobrir en l’animació un vehicle perfecte per, en un primer moment, exposar les seves observacions científiques i, més endavant, donar llenguatge i forma a les imatges de la seva imaginació desbordant. Els seus personatges —insectes i tota mena d’animals antropomòrfics— semblen extrets d’un gabinet de meravelles singular i encisador.

Cent anys després de les seves primeres creacions, els seus relats —molts dels quals, com ara La cigale et la fourmi (1927) o Fleur de fougère (1949), són adaptacions lliures de faules o de contes—, la seva sintaxi moderna i la naturalesa extraordinària de les seves titelles continuen causant admiració entre els professionals de l’animació i artistes de tots els àmbits. El seu cinema, amb obres singulars com ara Fétiche mascotte (1933) o Le Roman de Renard (1941), ha estat elogiat fervorosament per directors de l’altura de Terry Gilliam, Nick Park o John Lasseter, i ha exercit una influència decisiva en el treball de realitzadors com ara Tim Burton i els germans Quay.

Starewitch és un d’aquests poquíssims cineastes que, sense por d’exagerar, es poden qualificar d’essencials, de veritablement originals. Després d’haver restat dècades en l’oblit, la seva obra va començar a restaurar-se durant els anys 90. Avui en dia, les projeccions de les seves pel·lícules es multipliquen a tot el món, i aviat passarà de ser un autor de culte a esdevenir tot un descobriment per al gran públic.