Jorge Volpi

Llicenciat en dret per la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM) i doctor en Filologia hispànica per la Universitat de Salamanca, Jorge Volpi és un dels autors més prolífics i guardonats de la literatura mexicana. La seva obra mostra un interès marcat pel món de la ciència i les seves implicacions, com també per la política i el pensament actual. Entre les seves novel·les destaquen A pesar del oscuro silencio (1992); la «Trilogía del siglo XX», formada per En busca de Klingsor (1999, premi Biblioteca Breve), El fin de la locura (2003) i Tiempo de cenizas (2006); La tejedora de sombras (2012, premi Iberoamericà de Narrativa Planeta-Casa de América); Oscuro bosque oscuro (2010); Memorial del engaño (2014); Las elegidas (2015); Una novela criminal (2018, premi Alfaguara), i Partes de guerra (2022). Ha escrit també els assaigs La imaginación y el poder (1998), La guerra y las palabras (2004), Mentiras contagiosas (2008, premi Mazatlán), El insomnio de Bolívar (2009, premi Debate – Casa de América), Leer la mente (2011), Examen de mi padre (2016) i La invención de todas las cosas (2024); l’obra de teatre Las agujas dementes (2020), i el llibre de relats Enrabiados (2023).

El 2009 va rebre el premi José Donoso de Xile al conjunt de la seva obra, que ha estat traduïda a trenta idiomes. És cavaller de l’Orde de les Arts i les Lletres de la República Francesa i ha estat condecorat amb la Medalla de l’Orde d’Isabel la Catòlica d’Espanya. També ha estat professor a les universitats d’Emory, Las Américas de Puebla, Cornell, Catòlica de Xile, Princeton i la UNAM. En paral·lel a la seva carrera literària, ha desenvolupat una extensa tasca en la gestió de projectes i institucions culturals. Així, va ser coordinador de Difusió Cultural de la UNAM, director de l’Institut de Mèxic a París, del canal de televisió mexicà Canal 22, del Festival Internacional Cervantino i del Centre d’Estudis Mexicans a Espanya. Des del 2025 dirigeix el Centre de Cultura Contemporània Condeduque.