John Whitney

Mitjançant l’experimentació amb ordinadors, els germans John (Pasadena, EUA, 1917- Los Angeles, EUA, 1995) i James Whitney (Pasadena, EUA, 1921- Los Angeles, EUA, 1982) crearen pel·lícules abstractes tot centrant-se en la materialitat de la imatge en referència a la percepció. Entre els anys quaranta i seixanta realitzaren obres que serien pioneres en la síntesis de la vídeo-imatge, a partir d’anotacions gràfiques enregistrades en sistemes informàtics.

John Whitney, en particular, realitzà obres que exploraren els paral·lelismes entre sistemes lingüístics i musicals; en 1962, produí pel·lícules amb ordinadors analògics IBM, però ja a partir de 1966, va recórrer a sistemes digitals. En la sèrie Matrix I-III (1970-1972), Whitney desenvolupà una pel·lícula abstracta tot programant un sistema de patrons gràfics en moviment, que juntament amb la obra Lapis (1963-1966) del seu germà James Whitney, i altres pel·lícules com Cybernetic 5.3 (1965-1969) de John Stehura, o Poem Fields (1966) de Stan VanDerBeek, representarien els precedents de les pel·lícules realitzades amb ordinador. El rol d’aquestes primeres pel·lícules creades a partir de programació informàtica per construir un llenguatge visual abstracte i sistemàtic va ser adaptat posteriorment en el format vídeo, on l’interès principal residia en el desenvolupament d’un “lèxic de vocabulari electrònic”. A partir dels anys setanta, John seguiria amb el perfeccionament de la programació per l’animació gràfica, mentre que James es centraria en la creació pel·lícules de temàtica mística.