Joan Margarit

(Sanaüja, La Segarra, 1938) és poeta i arquitecte, catedràtic jubilat de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. És el continuador més directe de la poesia d'alta intensitat de Miquel Martí i Pol. La seva és una poesia sense concessions, despullada i sincera fins al límit, vital, intensa i d'una gran subtilesa. L’any 2008 fou guardonat amb el Premi Nacional de Literatura concedit per la Generalitat de Catalunya per la seva obra Casa de Misericòrdia, i, per aquest mateix poemari, amb el Premi Nacional de Poesia atorgat pel Ministeri de Cultura del Govern d'Espanya. És autor d’una extensa obra poètica, traduïda a diversos idiomes. Els seus darrers poemaris són Joana (2002), Càlcul d'estructures (2005), Casa de Misericòrdia (2007), Misteriosament feliç (2008), No era lluny ni difícil (2010) i Es perd el senyal (2012), tots ells publicades per Enciclopèdia Catalana. La seva poesia ha estat recollida en diverses antologies. En prosa, ha publicat Noves cartes a un jove poeta (Proa, 2009), en el qual reflexiona sobre l'activitat poètica. Com a arquitecte, treballa associat amb Carles Buxadé, amb qui ha construït, entre d’altres, la cúpula d'un mercat a Vitòria (premi Europeu d'Estructures Metàl·liques) i la rehabilitació de la fàbrica Aymerich de Terrassa com a seu del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. Així mateix, pertany a l'equip guanyador del concurs per a l'estadi i l'anella olímpica de Montjuïc.