Joan Francesc Mira

Joan Francesc Mira (València, 1939) és escriptor, antropòleg social i hel·lenista, i ha estat catedràtic a la Universitat Jaume I de Castelló. Va estudiar Filosofia a la Universitat Pontifícia Lateranense de Roma i a la Universitat de València, on també va doctorar-se en Filosofia el 1971. Durant la dècada dels setanta va col·laborar amb el Laboratori d’Antropologia Social de la Sorbona i va treballar al Collège de France amb Lévi-Strauss. Posteriorment va ser professor a la Universitat de Princeton i també va dirigir l’Institut Valencià de Sociologia i Antropologia Social. Mira compta amb una vasta trajectòria literària en què ha cultivat la narrativa, l’assaig i les traduccions. La novel·la amb què va debutar, El bou de foc (1974), va significar el ressorgiment de la narrativa al País Valencià després de la Guerra Civil. D’aleshores ençà, Mira ha publicat novel·les com Borja papa (Edicions 3i4, 1996) o una trilogia ambientada a la València contemporània formada per Els treballs perduts (Edicions 3i4, 1989), Purgatori (Proa, 2003) i El professor d’història (Proa, 2009). En el camp assagístic, Mira ha reflexionat sobre la identitat individual i col·lectiva i totes les conseqüències polítiques i culturals que en deriven. Destaquen llibres com Crítica de la nació pura (Edicions 3i4, 1984) i Sobre la nació dels valencians (Edicions 3i4, 1997), una reflexió sobre la complicada adscripció nacional dels valencians. Mira també ha fet traduccions i adaptacions al català de la tríada d’obres que considera cabdals per entendre la cultura occidental: L’Odissea (Proa, 2011), La Divina Comèdia (Proa, 2000) i els Evangelis (Proa, 2004) del Nou Testament. Ha rebut nombrosos premis i distincions, entre els quals destaquen el Joan Fuster d’assaig, el Sant Jordi de novel·la, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i la Medalla d’Or de la Ciutat de Florència.