Ignacio Agüero
Cineasta
Documentalista xilè. La seva obra és de gran valor per comprendre aspectes clau de la dictadura, transició i actualitat de Xile.
No olvidar, sobre una massacre de quinze camperols a mans de la policia, va ser la seva primera pel·lícula, realitzada clandestinament el 1978. La seva obra més coneguda, Cien niños esperando un tren, un registre d'una experiència pedagògica i alhora un testimoni cru de la situació de pobresa, marginalitat i repressió de les famílies dels nens protagonistes, va rebre per part de la dictadura xilena la qualificació de “no apta per a menors de 21 anys”, en un intent de limitar-ne l'exhibició.
El 1988 participa com a codirector i editor del programa de televisió La franja del NO, que va resultar decisiu en la derrota de la dictadura de Pinochet.
A més d'exercir com a càmera i editor en pel·lícules d'altres col·legues cineastes, ha participat com a actor secundari a La recta provincia i Días de campo, dues obres realitzades pel seu compatriota Raúl Ruíz.
És soci fundador de l'Asociación de Documentalistas de Chile, de la que en va ser el primer president.
Actualment segueix en actiu com a cineasta i és professor de l'Escuela de Cine y Televisión de la Universidad de Chile.
Actualització: 29 juny 2022