Fina Miralles

És una artista plàstica catalana que ha treballat amb tot tipus de mitjans i ha passat de la pintura a l’art conceptual. Formada en Belles Arts, la seva àmplia trajectòria ha estat reconeguda en l’àmbit cultural nacional i internacional: ha dirigit la Sala Vinçon de Barcelona i la Sala Tres de Sabadell, entre d’altres. Va tenir un paper important en l’art conceptual català durant la dècada de 1970, i es va vincular als corrents de l’art conceptual amb accions a la natura, representatives de les propostes de land art de Catalunya, des d’on va fer una crítica al totalitarisme, el patriarcat i la violència a través del diàleg entre allò que és natural i allò que és artificial. Destaquen treballs com ara Duna (1973) i Dona-arbre (1973), o exposicions com «Translacions» (1977) i «Terra» (1981). També va participar en les biennals de París i Venècia (1978), així com en la creació de l’Espai 10, l’actual Espai 13 de la Fundació Joan Miró. Els seus nombrosos viatges arreu del món, i especialment a l’Amèrica Llatina, tenen un paper fonamental en el seu desenvolupament com a artista. La seva obra es troba exposada en diferents museus, com el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofía, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) i el Museu d’Art de Sabadell. L’any 2018 va ser guardonada amb el Premi Nacional d’Arts Visuals, dins dels Premis Nacionals de Cultura que atorga el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts.