Enric Miralles

Enric Miralles (Barcelona 1955 – Sant Feliu de Codines 2000). Arquitecte I dissenyador, format a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) fins el 1974.
Fou director i professor de la Master Class a la Stäldelchule de Frankfurt del Main des de 1990; professor a la Universitat de Harvard, en la Càtedra Kenzo Tange des de 1992; i, des de 1996, de l’ETSAB amb la Càtedra d’Arquitectura. Miralles també va impartir conferències en diverses universitats dels Estats Units, Alemanya, el Regne Unit, Itàlia i Holanda, i fou membre de la Royal Incorporation of Architects in Scotland.
Entre els seus primers projectes figura el Parc-Cementiri d’Igualada (amb l’arquitecta Carme Pinós). El 1993, Enric Miralles i la seva esposa, l’arquitecta Benendetta Tagliabue, van crear l’estudi EMBT, des del qual van gestar projectes destacats com la reforma del Mercat de Santa Caterina (Barcelona), l’ajuntament d’Ultrecht, el Parlament d’Escòcia, el Parc  Diagonal Mar (Barcelona) o l’edifici de Gas Natural (Barcelona).
Enric Miralles fou guardonat amb diversos premis, entre els que destaquen el Premi Nacional d’Aquitectura (1995), concedit pel Ministeri de Cultura Espanyol, i el Premi Leone d’Oro de la Biennal d’Arquitectura de Venècia (1996).
Referent per tota una generació d’arquitectes per desenvolupar projectes basats en la seva visió de ciutat i el seu llenguatge genuï, Enric Miralles va morir el 2000 en el punt àlgid de la seva carrera professional.