Eduardo Mendoza

Va exercir de traductor i intèrpret a les Nacions Unides a Nova York, on va viure des del 1973 fins el 1982. És director de la col·lecció «Maestros Modernos Hispánicos» de Círculo de Lectores. El 1975 va publicar la seva primera novel·la, La verdad sobre el caso Savolta, guanyadora del Premi de la Crítica, a la qual li van seguir El misterio de la cripta embrujada (1979), El laberinto de las aceitunas (1982), La ciutat dels prodigis (1986) -Premi Ciutat de Barcelona (1987), Premi Grinzane Cavour (Itàlia 1988), entre d'altres-, La isla inaudita (1989), Sin noticias de Gurb (1990), El año del diluvio (1992), Una comedia ligera (1996) -Premi al Millor Llibre Estranger (França, 1998)-, La aventura del tocador de señora (2001) i El último trayecto de Horacio Dos (2002). És autor dels assaigs: Barcelona modernista (1989), al costat de Cristina Mendoza, i Pío Baroja (2002); de la peça teatral Restauració (1990), i del llibre de viatges Nueva York (1986). Ha traduït, al castellà o català, obres de William Shakespeare, Arthur Miller i George Gordon, Lord Byron.