Donna Haraway

És professora emèrita dels departaments d’història de la consciència i d’estudis feministes de la University of California, Santa Cruz (UCSC). Al llarg de la seva dilatada trajectòria acadèmica ha escrit textos de referència en àmbits tan diversos com el feminisme, la tecnociència, la ciència-ficció, la primatologia o els estudis postcolonials. Des de tots aquests punts de vista ha qüestionat els valors de l’humanisme dominant en la cultura occidental i ha estudiat les relacions entre humans i no humans, des dels cíborgs fins als animals de companyia. L’any 1991 va publicar Ciencia, cíborgs y mujeres: la reinvención de la naturaleza (Cátedra, 1995), una compilació de deu assaigs escrits durant la dècada del 1980 entre els quals destaca el Manifiesto para cyborgs reeditat per Traficantes de Sueños al 2016, on recuperava el terme cíborg per designar un organisme híbrid capaç de transgredir les fronteres d’allò humà i subvertir les categoritzacions convencionals. En l’àmbit de la relació entre humans i altres espècies, ha publicat el llibre Manifiesto de las especies de compañía (Sans Soleil, 2016), centrat a defensar la noció «espècies de companyia» —oposada a «animals de companyia»— arran de la reflexió sobre la interacció que s’estableix entre els humans i molts tipus d’animals. Al 2015 va escriure el seu gran assaig Seguir con el problema. Generar parentesco en el Chthuluceno traduït al castellà per Consonni al 2019, en el que proposa replantejar les relacions dels humans amb la Terra i totes les altres espècies que l'habiten. Darrerament també s'han publicat els títols El patriarcado del osito Teddy (Sans Soleil, 2015) i Las promesas de los monstruos (Holobionte Ediciones, 2019). Al 2019, el CCCB va publicar la conversa entre Donna Haraway i Marta Segarra El món que necessitem (en castellà, Icaria Editorial, 2019). Al 2021, va participar en l’exposició Ciència fricció amb el migmetratge de Diana Toucedo “Camille&Ulysse” junt amb Vinciane Despret.