Dolors Miquel

És poeta, d’un lirisme que barreja imatges punyents entre l’avantguarda, l’arrel rural i el retrat quotidià. En el llibre Gitana Roc (Llibres del Segle, 2000) apunta el territori principal de la seva poesia: «Parlo del dany que causen estructures socials com ara la família o la policia. L’amor social és el més espantós contracte de la por, i també la salvaguarda més potent de la societat, i el sexe és la pastanaga». Ha rebut els premis Rosa Leveroni (1989), Ciutat de Barcelona (2005), Gabriel Ferrater (2006) i Ausiàs March de Gandia (2016). Ha publicat nombrosos llibres de poemes, entre els quals La dona que mirava la tele (Edicions 62, 2010) o La flor invisible (Bromera, 2011). El seu últim llibre, Sutura (Pagès Editors, 2021), representa una cloenda de la seva etapa com a poeta, si bé Miquel continua publicant textos teatrals i altres escrits.