David Domingo (aka Stanley Sunday)

David Domingo, també conegut com a Stanley Sunday o Davidson, va néixer a València. A través de gairebé una vintena de curts, tres llargs (inclosa la seva visió personal de Bambi de Disney i de L’exorcistaconvertit en musical), nombrosos videoclips per a músics de l’escena independent (Fangoria, Hidrogenesse, Doble Pletina o Javiera Mena), performances esbojarrades en directe mentre projecta les seves pel·lícules en super-8 i 16 mm i el seu mític fanzín quinquennal Un día en la vida de Jonas Mekas, David Domingo s’ha convertit en una de les figures més destacades del cinema underground espanyol.

Va començar amb una càmera i un reproductor de VHS per dur a terme una sèrie de remakes, peces d’apropiació i petites històries filmades a casa i protagonitzades per la seva germana i la seva àvia, però aviat es va iniciar en el super-8, format amb què ha generat bona part de la seva filmografia.

En les seves pel·lícules, Stanley Sunday deixa anar la seva imaginació desbordant per expressar un fantàstic univers personal mitjançant un torrent associatiu delirant i iconoclasta. Recorre sovint a una particular imatgeria, basada sobretot en artefactes i icones de la cultura popular (àlbums de cromos, còmics de superherois, cintes de casset, pel·lícules de Disney, Michael Jackson…), però també a un imaginari homoeròtic i a motius recurrents de clara simbologia sexual, com ara la fàl·lica salsitxa de Frankfurt, que s’ha convertit gairebé en un logotip.

Combinant imatges preses de pel·lícules clàssiques o de sèrie B amb d’altres de filmades per ell mateix, moments abstractes amb escenes interpretades pels seus actors fetitxe, David Domingo dinamita qualsevol jerarquia i lògica causal. Aconsegueix, així, generar un flux d’imatges en cascada fruit d’associacions sorprenents i enigmàtiques, que palesen un profund coneixement de la tradició del cinema d’avantguarda i experimental (Bruce Conner, Andy Warhol, Iván Zulueta, Kenneth Anger o els germans Kuchar), a la qual dedica nombroses cites i picades d’ullet.

Després d’una sèrie d’incursions en les pel·lícules de 16 mm, David Domingo s’ha endinsat en el món dels tutorials de programes digitals més diversos, cosa que li ha permès assolir noves textures, efectes i possibilitats a còpia de construir múltiples capes i poblar els seus vídeos d’éssers en 3D, traslladant-ho tot novament a l’àmbit domèstic.

Les seves pel·lícules s’han projectat i exposat en circuits underground i en alguns dels principals museus, centres d’art i festivals d’Espanya, com ara Xcèntric (CCCB) i el Centre d’Art Santa Mònica a Barcelona, el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, el Centro de Arte Dos de Mayo, La Casa Encendida a Madrid, el Centro Galego de Artes da Imaxe i el S(8) Mostra de Cinema Periférico de la Corunya, el Festival de Cine de Sitges o el Cinema Jove de València.

El seu primer curt, Súper 8 (1996), va ser seleccionat per formar part del cicle itinerant “Del éxtasis al arrebato. 50 años del otro cine español”, organitzat pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, i es va projectar a l’Australian Centre for the Moving Image (Melbourne), Anthology Film Archives (Nova York), National Gallery of Art (Washington DC), Tiff Cinematheque (Toronto), Pacific Cinematheque (Vancouver), Filmoteca Nacional de Praga, Jeu de Paume (París) o Tate Modern (Londres), entre molts altres centres. Actualment forma part de la col·lecció de l’Arxiu Xcèntric del CCCB.

David Domingo va ser l'artista destacat del projecte «Pantalla CCCB, un mes, un artista» durant el mes de març de 2016; i participa en l'exposició «Ciència Fricció» amb l’animació realitzada per l’obra Endosymbiosis: Homage to Lynn Margulis, 2012.