Daniel Soutif

Daniel Soutif és professor de filosofia, crític d’art i comissari d’exposicions, i ha abordat una gran varietat de temes en les seves diferents ocupacions, especialment com a editor dels Cahier du Musée national d'art moderne (Quadern del Museu Nacional d’Art Modern de París) de 1990 a 1994, director de desenvolupament cultural en el Centre Pompidou a París de 1993 a 2001, i cap del Centro per l'Arte Contemporanea Luigi Pecci de Prato, Itàlia.

Per a Daniel Soutif el temps és fonamental per al pensament i les seves publicacions en són testimoni (Papiers Journal and Voyages Immobiles, 1994), així com les seves exposicions, entre d’altres "Le Temps, vite", celebrada el 2000.

El 2002, va dirigir l’obra de referència L'art du XXe siècle (1939-2002): de l'art moderne à l'art contemporain (L’art del segle XX (1939-2002): de l’art modern a l’art contemporani).

Des del 2004, Daniel Soutif ha estat treballant en projectes més personals: com a crític d’art i com a comissari en l’exposició "El segle del Jazz", mogut per la seva passió pel jazz que l’ha portat també a escriure pel diari Libération i per a la revista Jazz Magazine.

 (Biografia basada en un retrat publicat a Critique d’Art, per Christophe Virât)