Dana Plays
Cineasta
Dana Plays és cineasta, videoartista i, des del 2005, professora de cinema i arts dels mitjans a la Universitat de Tampa. Plays va viure a la Bay Area de San Francisco durant vint anys en què va estar involucrada en l'escena del cinema experimental, la música i el teatre, mentre assistia a les seves classes al Califòrnia College of the Arts. Allí va rebre dos títols, el BFA (1978) en belles arts, investigant sobre fotografia, gravat i cinema, i un MFA en cinema i vídeo (1986), mentre treballava al San Francisco Art Institute. Als anys 90 també va ser professora a la Syracuse University i, entre 1996 i 2004, a l'Occidental College, a Los Angeles.
Al llarg de la seva llarga carrera començada a finals dels anys 70, Plays s'ha interessat pel documental experimental, els estudis etnogràfics, les exploracions formals de la refotografia mitjançant l'optical printer i l'ús de metratge trobat, tant públic com privat, que sol intercalar amb material filmat per ella mateixa.
A les seves pel·lícules, Plays reelabora la teoria feminista a través de la recuperació de la identitat i la memòria, recreant imatges, sons i veus. Generalment, utilitza material descartat de pel·lícules com a empremta històrica. Ja sigui a través de la composició i la llum o de l'optical printer, l'artista s'interessa per la manipulació de les imatges per descobrir-ne els potencials imaginaris psíquics.
Entre el 1980 i el 1990, època de la criança dels seus fills, va realitzar una sèrie de petites pel·lícules relacionades amb l'àmbit domèstic. Hi aborda qüestions com els flirteigs preadolescents (Don't Means Do), la infidelitat paternal (Via Rio), el naixement i la mort (Recollection) o els diaris de viatge filmats (Silverfish).
A la sèrie Salvage Paradigm, Plays refotografia material d'arxiu trobat a les escombraries donant lloc a diversos curtmetratges: Nuclear Family (2001), Zero Hour (2002), Rhizome (2007) o Exquisit Corpses (2011). Dins aquesta sèrie també destaca la instal·lació digital per a dues pantalles homònima, realitzada el 2010.
Un dels projectes recents de Plays, The Sausage King's Daughter, consisteix en la realització de la biografia històrica de la seva tia àvia, Ottilie Moore, incloent-hi els esdeveniments històrics vinculats amb les dones de la seva família.