Cristina Daura

Cristina Daura, 1988 Barcelona. Després d'estudiar il·lustració a La Massana, complementa els seus estudis a la Maryland Institute Collage of Art (Baltimore), passa diversos anys ploriquejant, donant-se cops de cap contra la paret, treballant netejant culs de nens, acceptant encàrrecs horribles, odiant el món, intentant fer un còmic que mai no va sortir, i caient en una espiral absurd de tristesa. Un dia, vencent la frustració, ho mana tot a la merda i només es preocupa de concentrar-se en allò que en el fons el fa feliç: dibuixar còmics i il·lustrar el seu estil. Sorprenentment, gràcies a l'autoedició i en mai desistir, les coses comencen a anar bé fins al punt de poder viure de la il·lustració a temps complet, pagar-se el lloguer i menjar fora de tant en tant. Actualment treballa per a premsa de tot el món, grups de música, llibres, fanzines i algunes coses més. Prefereix treballar per a clients que li agraden, amb qui conjugui i s'entengui, entre ells: The New York Times, The New Yorker, Die Zenit, Süddeutsche Magazine, El País, Penguin Books, Blackie Books, Anagrama, Nike, Moog, Razzmatazz, Primavera Sound, Domino Records, Primavera Labels, Gutter Fest, Ajuntament de Madrid, Ajuntament de Barcelona, ​​etc. Les seves il·lustracions han estat considerades per jugar entre una estètica infantil però amb la perversitat d'algú que no acaba d'estar bé del cap. El còmic i l'art fauvista podrien ser les seves influències més grans. Això, molta televisió, internet i extenses sessions de llistes interminables de música. Considera estar feliç però de tant en tant es torna a llençar a l'espiral d'autoflagel·lació, ja gairebé per vici.