Chimamanda Ngozi Adichie

És una de les escriptores nigerianes en llengua anglesa de més ressò internacional. Als divuit anys va marxar a estudiar als Estats Units, on ha desenvolupat tota la seva carrera literària i on resideix habitualment.
Després de publicar poesia i teatre, va debutar en la narrativa amb La flor púrpura (Literatura Random House, 2016), una novel·la que evoca els anys posteriors a la guerra civil nigeriana, marcats per la inestabilitat política generada per múltiples cops d’estat. La seva segona obra, Medio sol amarillo (Literatura Random House, 2014), se centra en un període molt concret de la història de Nigèria: l’efímera vida de la República de Biafra i la consegüent guerra civil, que va comportar la matança de molta població d’ètnia Igbo. Si bé l’herència del colonialisme a Nigèria és el teló de fons de les seves dues primeres novel·les, progressivament ha anat ampliant el focus geogràfic per reflexionar sobre l’experiència del racisme a Occident, com passa a Americanah (Literatura Random House, 2014), on retrata les vides de nigerians que viuen arreu del món. 
A més, Chimamanda Ngozi també és una veu de referència del feminisme actual, amb dos assaigs publicats que han esdevingut autèntics best-sellers: Tothom hauria de ser feminista (Fanbooks, 2016; en castellà, Literatura Random House, 2015) i Estimada Ijeawele: Manifest feminista en quinze consells (Fanbooks, 2017; en castellà, Literatura Random House, 2017).