Carl Theodor Dreyer
L’any 1911 es casa amb Ebba Larsen. Tenen una filla, Gunni, el 1913, i un fill, Erik, el 1923.
El 1912, Dreyer ven el seu primer guió de pel·lícula i l’any següent és contractat per la productora Nordisk Films Kompagni, on treballa com a assessor i escriptor de guions i muntador de pel·lícules. Mentre és a la Nordisk, Dreyer debuta com a director amb El President (Præsidenten), que s’estrena el 1919.
Fins al 1926, realitza set pel·lícules més per a empreses daneses, sueques, alemanyes i noruegues. Obté un gran èxit a Dinamarca amb Hi havia una vegada (Der var engang, 1922) i a França amb El senyor de la casa (Du Skal Ære Din Hustru, 1925).
L’any 1927, dirigeix la seva pel·lícula més ambiciosa, La Passió de Joana d’Arc (La Passion de Jeanne d’Arc), a França. L’estrena es produeix l’any següent, però no aconsegueix la resposta esperada. El 1930, realitza la seva primera pel·lícula parlada, Vampyr, amb el finançament d’un ric mecenes.
Després d’un llarg treball de so, la pel·lícula s’estrena el 1932. La carrera cinematogràfica de Dreyer s’estanca i es veu obligat a guanyar-se la vida com a periodista judicial per al diari Berlingske Tidende.
El 1940, el seu amic Ebbe Neergaard publica el seu primer llibre sobre ell, Carl Th. Dreyer, la feina d’un director de cinema.
El 1942, Dreyer torna al rodatge després d’un parèntesi de deu anys. L’any 1943 estrena Dies Irae (Vredens Dag) i posteriorment viatja a Suècia, on realitza una altra pel·lícula, Dos éssers (Två månniskor, 1945). Durant els anys següents a l’ocupació, dirigeix una sèrie de curtmetratges; al mateix temps, prepara el seu projecte més cobejat, una pel·lícula sobre Jesús, que mai no va realitzar.
El 1952, Dreyer rep una subvenció estatal per dirigir el cinema Dagmar a Copenhaguen; els ingressos que li proporciona li permeten viure tranquil·lament fins a la seva mort.
En el Festival de Cinema de Venècia del 1955, Dreyer guanya el primer premi per la pel·lícula La paraula (Ordet), que obté un èxit considerable. La seva darrera pel·lícula, Gertrud (1964), és molt controvertida, però aconsegueix el premi danès Bodil com a millor pel·lícula de l’any.
Carl Theodor Dreyer mor el 20 de març de 1968. Està enterrat al Frederiksberg Kirkegård, a Copenhaguen.