Arnold Burovs

Arnolds Burovs (1951­­-2006, Riga, Letònia) fou un director de cinema d’animació, nascut el 29 d’abril del 1915 a la ciutat de Riga. Després d’acabar els seus estudis secundaris, Burovs serveix al 5è Regiment d’Infanteria de l’exèrcit letó (1937-1938). A l’Escola d’Arts i Oficis de Riga aprèn els conceptes bàsics de belles arts i al Conservatori Nacional s’educa en l’àmbit de la música a partir dels estudis de violoncel. L’any 1941 es gradua de l’Escola d’Horticultura de Bulduri, on s’especialitza en la decoració d’espais. Entre 1941 i 1944 inicia la seva col·laboració amb el Teatre Popular de Riga, començant amb el càrrec de dissenyador d’attrezzo i ascendint fins al departament de direcció. Comença a treballar amb titelles durant els anys 50 a diversos teatres letons. Al Musical Comedy Theatre realitza obres com The Opera of Three Mites, Tom Thumb and Four Musicians i The Old Man Sweeping, la qual li va atorgar fama arreu d’Europa. El 1966, Burovs funda el primer estudi de cinema de marionetes al Riga Film Studio, Animācijas Brigāde, on dirigeix la primera pel·lícula d’animació del país, titulada Ki-ke-ri-gū. Durant els pròxims vint-i-quatre anys, Burovs realitzarà més de 30 pel·lícules de titelles, moltes de les quals empren la tècnica del stop-motion.

Considerat un dels pioners del cinema de marionetes de Letònia i un referent internacional de la tècnica del stop-motion, Burovs es concentra en el treball de direcció i de posada en escena, intentant que cada teatre de titelles compti amb una recerca de material original i de composicions inesperades. Profundament influenciada pels herois del folklore letó i les novel·les d’autors com Karlis Skalbe, Aleksandrs Caks, Victor Hugo i Heinrich Heine, l’obra de Burovs defensa la terra natal com a base de la vida, la compassió i el desig actiu d'ajudar a tots els que han tingut problemes. Les seves pel·lícules són essencialment poètiques i lleugeres, però també hi ha moments en què ressona la tristesa, la tragèdia o la sàtira. Els mons en els quals es desenvolupen les seves pel·lícules són indissociables de la banda sonora, que entrecreua música amb l’ambient sonor de la natura.

La seva obra ha estat exhibida i llorejada en diversos festivals. L’any 1978, The Fair and its author va ser premiada amb un diploma del congrés de l’Associació Mundial d’Animadors, que va tenir lloc a Itàlia.