El CCCB participa a «Habitat III»

El CCCB està present en tres esdeveniments:

El dret a la ciutat a Barcelona i Medellín: l’espai públic i l’habitatge en el nucli d’un nou model de sostenibilitat urbana
Lloc: Seu Habitat III
17 d’octubre, 16.30

Debat entre representants d'urbanisme dels governs de Barcelona i Medellín, organitzat per l’Ajuntament de Barcelona. Després de dècades de massificació de l'automòbil, avui, viure en barris per a vianants o servits per un bon transport col·lectiu s'ha convertit en un luxe molt desitjat. Paradoxalment, moltes d'aquestes millores urbanes provoquen l'encariment dels habitatges al seu voltant i acaben excloent a amplis sectors de la població, que es veuen relegats a perifèries on encara depenen del cotxe. Com aconseguir que la transició cap a una ciutat més humana, sostenible i saludable sigui alhora més justa i democràtica?

Ponents: César Augusto Hernández Correa director de Planejament [Planeación] de l’Alcaldia de Medellín i Janet Sanz, tinent d’alcalde de l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona.
Moderador: David Bravo, CCCB

La democratització de la ciutat: Lliçons del Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà
Lloc: Universidad Central del Ecuador (UCE)
17 d’octubre, 9 - 11 h

Des de l’any 2000, el Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà recopila i difon exemples de bones pràctiques en la transformació física de les nostres ciutats. D’aquesta manera ha acumulat un cabal esperançador d’experiències que contribueixen a democratitzar l’espai compartit de la ciutat en quatre sentits principals: 1 (redistribució): transmeten oportunitats per als més desfavorits; 2 (sostenibilitat): milloren el llegat que deixem a les pròximes generacions; 3 (memòria): obtenen el màxim profit de l’herència rebuda del passat; 4 (participació): apoderen la població i la involucren en la coproducció democràtica dels espais comuns urbans.

La conferència de David Bravo, secretari del jurat del Premi Europeu, s’il·lustrarà amb exemples de bones pràctiques procedents de l’arxiu del Premi, que ha esdevingut un testimoni privilegiat de transformacions que democratitzen els teixits socials i urbans d’Europa.

Pis Pilot: tres debats sobre habitatge urbà
Lloc: Pontificia Universidad Católica del Ecuador (PUCE)
17 i 18 d’octubre

Arran de l’exposició Piso Piloto, inaugurada simultàniament al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i al Museo de Antioquia de Medellín el 2015 i, posteriorment, al Festival Mextrópoli de Ciutat de Mèxic el 2016, es va convidar un equip coral d’arquitectes, associacions i institucions a reflexionar i donar resposta a les problemàtiques més importants a què s’enfronten les ciutats a l’entorn del tema de l’habitatge i la seva relació amb l’espai públic.

En el marc d’Hábitat III, la Pontificia Universidad Católica del Ecuador (PUCE) ha convidat el CCCB a continuar aquest debat. S’han organitzat tres taules de treball al voltant dels tres eixos vertebradors del projecte:

Reciclar
18 d’octubre, de 12 a 13.30 h

Moderador: David Bravo, comissari de l’exposició «Piso Piloto»
Ponents: Diego Aulestia,exministre de Desenvolupament Urbà de l’Equador i ex-gerent general del Banco del Estado, i Surella Segú, comissària de l’adaptació de «Piso Piloto» a Mèxic.

La ciutat del futur ja està construïda. És hora de reciclar el que s’ha heretat, d’aprofitar les sobres del passat per tornar-li la vida a l’hàbitat erm. Com omplir els buits del teixit consolidat abans de construir més habitatges allunyats? Quines estratègies permeten repoblar els barris sense veïns o omplir les cases desocupades? Quins canvis legislatius afavoreixen la reforma d’habitatges per adaptar-los a la vida contemporània, per rescatar-los de la precarietat constructiva o la pobresa energètica? Com reduir els costos econòmics de la rehabilitació per evitar els costos ecològics de l’obra nova? Pot la rehabilitació irrigar de llocs de treball qualificats el teixit productiu i de base?

Cohabitar
18 d’octubre, de 17 a 18.30 h

Moderador: David Bravo, comissari de l’exposició «Piso Piloto»
Ponents: Ton Salvadó, director de Model Urbà de l’Ajuntament de Barcelona, Rosa Elena Donoso, especialista en habitatge i membre de l’equip de Territori, Hàbitat i Habitatge del Municipi de Quito i Olga Peek.

La ciutat es un hàbitat compartit. Cal llimar les asprors de la convivència i potenciar-ne els avantatges. Pot l’habitatge públic dissoldre guetos socials i monocultius funcionals per aconseguir una ciutat més diversa i equilibrada? Com repoblar els barris cèntrics per combatre la gentrificació i la dispersió urbana? Quines formes d’agregació i distribució dels habitatges són més útils a l’hora d’evitar l’aïllament, desanimar l’individualisme i fomentar la vida de barri? Té sentit tornar a fer habitatge en finques petites i entre mitgeres perquè els carrers recuperin l’escala humana? Com enriquir el llindar que separa el que és domèstic del que és públic? Val la pena compartir despeses i beneficis en habitatges col·lectius dotats de serveis comuns i d’espais de socialització en els quals aprendre a participar del bé comú?

Cooperar
19 d’octubre, d’11 a 12.30 h

Moderador: David Bravo, comissari de l’exposició «Piso Piloto»
Ponents: Jordi Martí, gerent de l'Ajuntament de Barcelona i Surella Segú, comissària de l’adaptació de «Piso Piloto» a Mèxic

La ciutat és una construcció col·lectiva. Cal treballar plegats en la coproducció de l’hàbitat perquè l’abús, la competència o l’especulació no facin malbé una cosa que concerneix tothom. Es pot experimentar amb noves formes de promoció i tinença basades en la cooperació i l’ús compartit? Quina mida han de tenir les promocions d’habitatge per redistribuir la riquesa en el teixit productiu i evitar que es concentri a les mans de les grans constructores? Es pot aprendre alguna cosa de l’autoconstrucció per superar els efectes repetitius i alienants de la industrialització? Com trencar barreres disciplinàries i tecnocràtiques per entendre l’habitatge urbà com un procés de codi obert, col·laboratiu, complex i sempre inacabat? Poden la intel·ligència col·lectiva i la participació inductiva democratitzar la presa de decisions?