Magnum. 10 seqüències

Abbas i Paisà (1946) de Roberto Rossellini

Abbas recrea, a imatge de Paisà (1946) de Roberto Rossellini, la seqüència de la seva revolució iraniana el 1979, viscuda des de l’interior, entre l’exaltació compartida dels primers temps i els dubtes d’un moviment popular confiscat pels mul·làs. De la mateixa manera que Rossellini filma, Abbas fotografia: directament i sense embuts.

Antoine D’Agata i L’Imperi dels sentits (Ai no Korîda, 1976) d’Oshima

Antoine D’Agata ha escrit un guió documental com a homenatge a L’Imperi dels sentits (Ai no Korîda, 1976) d’Oshima. L’ha rodat en vídeo aprofitant una estada de quatre mesos al Japó, de setembre a desembre de 2006. Ell és el protagonista. Aquesta pel·lícula titulada Aka Ana, d’uns 20 minuts i rodada en DV, està formada per imatges en moviment i fotografies realitzades durant el rodatge: diari íntim i autobiogràfic, al voltant de la transgressió, del plaer i de la violència de les seves nits al Japó.

Bruce Gilden i el cinema negre americà

Bruce Gilden fa ús d’un artifici, d’una distorsió de la percepció, el primer pla, per  copsar un univers dominat per l’angoixa: el del cinema negre americà clàssic, el dels artificis, els rictus, els cops baixos, els traïdors.

Harry Gruyaert i Michelangelo Antonioni

En el transcurs del seu treball fotogràfic, Harry Gruyaert s’estén en els moments de dubte, de pausa, de silenci. Entre ell i Michelangelo Antonioni, les connivències són innegables: personatges desposseïts de la seva identitat, dones que poblen llocs sense herència, colors que encarnen sensacions efímeres.

Gueorgui Pinkhassov i Andrei Tarkovski

Gueorgui Pinkhassov retorna sobre els passos d’Andrei Tarkovski, un cineasta que va conèixer, admirar i fotografiar. Aquestes fotografies ens mostren Tarkovski a la feina, però també al bosc, a casa seva, o discutint amb el seu pare, el poeta Arseni Tarkovski. Els clixés que mostren Tarkovski es reagrupen en forma de muntatges d’imatges (planxes fotogràfiques), com si es tractessin d’escaquers i collages.

Gilles Peress i Repérages (1974) d’Alain Resnais

Gilles Peress ha realitzat a Nova York un llibre fotogràfic de localitzacions d’una futura pel·lícula fictícia. Tot el projecte és un homenatge al llibre Repérages d’Alain Resnais (1974), que ocupa un lloc privilegiat en la seva mitologia personal, ja que es tracta del primer llibre de fotografies que va descobrir.

Mark Power i Amator (1979) de Krzysztof Kieslowski

Per Mark Power fotografiar és submergir-se en les angoixes d’uns records dolorosos. El record de la seva mare desapareguda, i el dels llocs de la seva infantesa, a Leicester, al cor de l’Anglaterra dels anys setanta. En la ment, el protagonista de la pel·lícula Amator (1979) de Krzysztof Kieslowski.

Alec Soth  i En el curs del temps (Im lauf der zeit, 1976) de Wim Wenders

Alec Soth ha recorregut milers de quilòmetres a Texas per cercar sales de cinema abandonades. Un road-trip sobre les empremtes dels dos protagonistes d’una pel·lícula que va marcar la seva adolescència: En el curs del temps (Im lauf der zeit, 1976) de Wim Wenders.

Donovan Wylie i Elephant (1989) d’Alan Clarke

Nascut a Belfast en ple apogeu del conflicte entre les comunitats catòlica i protestant, Donovan Wylie presenta objectes i fotografies de la seva família. Aquests documents, on es barregen l’individu i el col·lectiu, l’íntim i el polític, assoleixen tot el seu sentit confrontats a la pel·lícula Elephant (1989) d’Alan Clarke.

Patrick Zachmann i el cinema de la Xangai dels anys trenta

Patrick Zachmann ha treballat vuit anys sobre la diàspora xinesa al món. Confronta algunes de les seves imatges amb extractes de pel·lícules rodades a Xangai que han contribuït inconscientment a crear el seu univers visual.