L'art del risc

Àmbit 1
REVOLTA SOCIAL, FESTA I RISC ESCÈNIC
A Catalunya, la fi de la Dictadura franquista propicia l'eclosió d'unes ànsies de llibertat llargament reprimides. La vida i la festa surten al carrer, i els professionals de l'escena assoleixen fites com el Grec '76, el Saló Diana, les Jornades Llibertàries o el Tenorio del Born. Quan els militars empresonen Els Joglars, la campanya "Llibertat d'expressió" enforteix encara més els lligams entre art i societat. Saltimbanquis, actors, músics, il·lusionistes, faquirs i titellaires viuen, s'apassionen, experimenten, creen en llibertat. Dos grups obren camins de renovació estètica: Els Joglars, que tot venint del mim clàssic acabaran per subvertir-lo, i Comediants, amb una poètica que recupera la tradició i el folklore del país i els redimensiona cap a l'art i la picardia ancestrals del circ.

Àmbit 2
NEIX UN ALTRE CIRC
Una nova generació d'actors irromp en l'escena catalana. Molts provenen del teatre independent i s'acosten a d'altres formes escèniques. El 1976, el grup La Tràgica estrena Tripijoc Joc Trip , espectacle d'esperit diàfanament circense. El 1978, Claret Papiol i Jaume Mateu creen la parella de pallassos Germans Poltrona. Poc després, Jaume Mateu "Tortell Poltrona" lidera el Circ Cric, una aventura inèdita en què artistes joves del país malden per ser pallassos, músics, malabaristes, acròbates, cavallistes o xanquers, i que el 1981 comença a itinerar amb carpa davant l'entusiasme del públic i d'escriptors i artistes d'avançada. L'aventura dura massa poc però deixa un rastre perdurable en el terreny artístic i en l'imaginari col·lectiu del país. Un primer tempteig, una llavor primigènia que acabarà fruitant esplèndidament uns quants anys més tard.

Àmbit 3
LES ARRELS DE LA RENOVACIÓ
El circ contemporani català es fonamenta tant en l'exemple de les grans figures del circ clàssic com en la influència d'unes quantes companyies estrangeres que contribueixen a la transformació del llenguatge teatral i, de retruc, sacsegen altres llenguatges escènics, inclòs el del circ. D'una banda, es té en compte el pes de la tradició; de l'altra, es busca el contacte amb altres arts per mirar de capgirar-la. De mica en mica es va creant el substrat imprescindible perquè el circ contemporani pugui arrelar i créixer: festivals, associacions professionals, entitats cíviques, revistes, centres de formació i documentació circense, empresaris o agents artístics són alguns dels elements que el circ del segle XXI necessita per continuar sent el microcosmos on l'ésser humà es reconeix i es dignifica.

Àmbit 4
L'ESCENA DE RISC
El nou circ considera que el risc físic i el virtuosisme no són imprescindibles per aconseguir una creació artística que es comuniqui amb l'espectador de manera directa i intensa. En un procés similar, les arts escèniques catalanes també mostren signes evidents de renovació en llenguatges com el mim, l'il·lusionisme, els titelles, els teatres visual i gestual... En aquestes disciplines, on la paraula hi té sovint un paper secundari, els nous artistes aposten per fer un salt conceptual a la recerca de noves dimensions poètiques. La investigació, la interdependència amb d'altres formes artístiques i l'ambició creativa presideixen els seus treballs. Són espectacles que se situen també en l'àmbit del risc estètic.

Àmbit 5
LA POÈTICA DEL RISC: CIRC CONTEMPORANI
El paisatge circense actual és ric i variat. Hi ha una alta concentració de propostes de qualitat a les pistes, els escenaris i els carrers de la nostra geografia. Hi conviuen moltes concepcions distintes, inspirades en els referents més diversos. Aquest paisatge se'ns ofereix en dos grans vessants: les companyies i els solistes. Entre els uns i els altres abasten gairebé totes les disciplines del circ: l'equilibrisme, l'acrobàcia, els malabars, el trapezi, el contorsionisme i, és clar, els pallassos. En els últims trenta anys, Catalunya ha generat una nòmina esplèndida de pallassos, creadors de personatges que atenen a la tradició, però que saben trobar nous impulsos poètics, plenament contemporanis.

Àmbit 6
SIMBIOSI CIRC I ESCENA DE RISC
El circ contemporani opta per la hibridesa, provoca i reivindica els contagis i les influències mútues amb d'altres llenguatges, siguin escènics o no. Una concepció transversal de la cultura que no és exclusiva del circ: la idea del mestissatge la comparteixen d'altres creadors que, arreu del món, s'interessen més per les zones d'interferència que no pas per marcar territori i establir fronteres de gènere. A Catalunya, gent de teatre, músics i coreògrafs comencen a incorporar elements circenses als seus espectacles i el resultat és una trobada d'arts diversos, una cruïlla de camins on el circ hi té molt a dir.